Captura de pantalla de la primera portada de VilaWeb Mollerussa

Captura de pantalla de la primera portada de VilaWeb Mollerussa

El 12 de desembre del 2000, VilaWeb publicava «Bon dia VilaWeb Mollerussa». Era la benvinguda a una nova edició local o, més ben dit, comarcal, ja que sota l’identificador de Mollerussa, naixia un diari digital per informar del que passava al Pla d’Urgell.

En aquest temps he tingut la immensa sort de veure créixer i formar-se una comarca. Algú dirà que amb mancances, fins i tot amb incredulitat sobre la seva raó de ser,… potser sí. Però també he vist il·lusió, ganes de fer una comarca que s’ho cregui que ho és, que, de fet, ja existia abans de que hom li donés una forma política. Fa anys, abans ni de tant sols pensar en VilaWeb Mollerussa, un alcalde va dir, en una conversa, «nosaltres hauríem de formar part, per història, de la Noguera, però la gent del poble va a comprar, va a mercat a Mollerussa».

Tant senzill, tant fàcil. Els pobles fan la capital, la capital serveix als pobles. Tots plegats fan una comarca. Tantes vegades dit. Moltes vegades oblidat.

De la incredulitat dels primers temps: «un diari… electrònic?… però, això,… d’internet?… vols dir?» a l’actualitat, en que no ens imaginem la informació sense internet ni les xarxes. 20 anys trepidants, de canvis, uns temps revolucionats tot buscant un país millor. Una etapa personal i professional que ara arriba a la seva fi. I és l’hora del comiat.

Tot i la immensa sort de comptar amb molta ajuda i suport (després ja faré els agraïments), VilaWeb Mollerussa no deixa de ser un projecte personal. I quan el que signa, que és qui ho tira endavant, veu o creu que ja no compleix els criteris que un mateix s’ha imposat, vol dir que es hora de plegar. Quan creus que allò que fas no arriba al que tu voldries que fos, el més assenyat és plegar. Amb tristesa però pensant que fas el més adequat. Mirant de ser honest amb tu mateix com has de mirat de ser-ho a l’hora d’informar.

Així, ara, anomenant uns pocs, espero acomiadar-me de tothom.

A la Carme, per ser-hi quan ha calgut. I, com ella, a tothom amb que hi he viscut el dia a dia. Els que han ajudat a que VilaWeb Mollerussa sortís cada dia amb contingut.

A l’Assumpció i al Vicent. Per parir VilaWeb. Per donar, quan calia, veu a les comarques en un món centralitzat. I per dir, un dia de tardor de 2000, sí a VilaWeb Mollerussa. Per confiar en algú que no sabien ni qui era ni on parava. Per un mestratge honest, sincer i franc. I, a la seva vora, a tots als que, al llarg d’aquests anys, han passat i han format part de VilaWeb. Per la paciència i la comprensió.

Als companys i companyes de la premsa del Pla d’Urgell. Per les estones compartides i pel cop de mà que sempre he rebut quan l’he demanat.

I als que diàriament o puntualment heu seguit VilaWeb Mollerussa. Pels que heu comentat, criticat, opinat i, d’una manera o altra, també heu donat vida al diari.

A tothom moltes gràcies.

Amb tot no deixaré l’esfera de VilaWeb. Tancat VilaWeb Mollerussa, miraré de donar més contingut al meu bloc personal, «Tombant pel Mascançà».

Seguiré parlant de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, de l’Arxiu Comarcal i les biblioteques locals amb la Comarcal al capdavant. De l’ID’A de Bell-lloc o el Museu de Vestits de Paper de Mollerussa. De l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell als espais teatrals de la comarca i projectes multidisciplinaris com Saó de Ponent. De les festes locals, de les més comunes a les més singulars. Dels autors locals dels diversos àmbits artístics i culturals. De les entitats esportives i socials.

De tot el que ens identifica com a comarca al temps que, vivint el present, recordem que fa moltíssims anys algú ja tombava pel Mascançà.

Una abraçada.

 

Miquel Bresolí

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.