Els Amics del Bisbe Deig van fer d’amfitrions de la presentació del darrer llibre de Vicenç Villatoro, «Massa foc» (Pòrtic), Premi Carles Rahola d’assaig 2018, que fou presentat pel periodista i actual Coordinador de la Informació del Gabinet del president de la Generalitat, Pere Cardús.

A l’escenari de la sala polivalent de L’Amistat de Mollerussa també hi van pujar, en nom dels Amics del Bisbe Deig, Josep Miquel Varea i Carlos Tejedor, qui va recordar que es presentava un llibre tot just sortit de la impressora, i que van fer de moderadors de l’acte al que hi van assistir més d’un centenar de persones.

Pere Cardús va dir que el llibre és «assaig en estat pur, assaig total» i «m’ha fet bullir el cap, en positiu». També va considerar que és «un llibre molt complet, difícil d’encasellar» que genera una «seducció literària i lingüística habitual (en l’obra de Villatoro), de bon llegir, bon ritme i provocativa» i on va destacar les «imatges gràfiques dels moments» que genera.

El llibre és una ficció literària, on posa en diàleg Maquiavel i Savonarola, dins del marc de la Florença dels Mèdici. Cardús va explicar que és un llibre per llegir en perspectiva històrica (Renaixement) després de fer una llarga enumeració dels «debats molt interessants que són d’actualitat» i que surten al llibre.

Cardús va cloure la seva intervenció dient que es tracta d’un «llibre rodó per les neurones. No és fàcil… però amb la capacitat de crear imatge, t’ho passes bé» i que «d’aquí un temps caldrà fer una segona lectura».

Del 98 al Renaixement…i fins ara

Per la seva part, Vicenç Villatoro va explicar que l’havia portat a escriure «Massa foc». Convidat en unes jornades dedicades als Bòrgia, organitzades per Eliseu Climent al 2000 a València, Villatoro hi va tractar la relació Catalunya-Espanya en la guerra del 1898, un moment en que considera que «la bifurcació Catalunya-Espanya es absoluta i fonamental pel segle XX». Per Villatoro, en aquell final de segle «hi havia dues maneres de veure el món» el Modernisme català, per una banda, i una gran corrent literària castellana, però tancada en temps passats.

Tot plegat el va portar a pensar en una obra de teatre, on enfrontaria Maquiavel i Savonarola i on els seus diàlegs «em permet parlar de Catalunya i Espanya i de més coses». Amb tot, Villatoro va afegir que no tot és blanc i negre ja que els dos personatges tenen ombres i que ha buscat que els diàlegs «siguin versemblants com a diàlegs d’aquell moment i també d’ara» i que fa que el llibre sigui «més fàcil de llegir perquè pots triar el que penses».

Villatoro també va explicar que en els diàlegs hi apareixen frases dites per personatges actuals, fàcilment identificables, i que creu que no desentonen històricament. I va insistir en que són «diàlegs ficticis» ja que si bé els dos personatges són contemporanis i viuen a la mateixa ciutat «no sabem si es van trobar».

Per últim, Villatoro va explicar, com ja s’havia apuntat durant la presentació, la importància de la imatge al Renaixement (sobretot en els quadres) que funcionava com a mitjà de difusió de la propaganda política de l’època.

L’acte es va acabar amb unes preguntes de Carlos Tejedor als ponents i la signatura de llibres per part de Vicenç Villatoro.