Lluís Llach

Lluís Llach va tornar a pujar a un escenari i omplir un local, aquesta vegada, però, com a president de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. I es que el Centre Cultural de Mollerussa es va quedar petit per escoltar l’ara parlamentari de Junts pel Sí en l’acte «Un compromís amb el país» organitzat dissabte per l’Ateneu Popular Plana d’Urgell, l’ANC Pla d’Urgell i Òmnium Cultural. Llach va destacar que el full de ruta del procés s’està seguint i es va queixar de la manca de visibilitat, en els mitjans de comunicació, de l’acció de govern, que s’està duent a terme tot i els entrebancs del Constitucional.

L’alcalde de Mollerussa i company de grup parlamentari de Llach, Marc Solsona, va donar la benvinguda a l’acte tot disculpant-se per no haver pogut fer-lo en un espai més adient com L’Amistat, al estar ocupat pel Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. Solsona també va aprofitar per anomenar al cantant ara polític com el «guardià de les essències».

També va intervenir Víctor Costa, com a membre de les tres entitats organitzadores, recordant el referent que ha estat i és Llach pel moviment independentista. Costa també va aprofitar per anunciar la celebració d’un nou Acte d’Estat a Mollerussa i que tindrà lloc el 29 de maig al firal Pla d’Urgell (editat, per error ho haviem anunciat al Teatre l’Amistat). A banda de les intervencions que ja s’anunciaran, l’acte també incorporarà la representació de la Cantata 1714.

La presentació va anar a càrrec de l’expresident d’Òmnium Lleida-Ponent i ara company d’escó de Llach i Solsona, Josep M. Forné, qui va destacar del primer la seva «autoritat moral». En to d’humor (que va regnar en bona part de les intervencions), Forné va explicar que és habitual que al mateix temps que li preguntin si «ens en sortirem?», amb el procés, afegeixin «què tal, el Lluís Llach»? Forné va destacar la implicació i capacitat de treballar de Llach i va ressaltar la seva capacitat per «veure més enllà i trobar l’escletxa» en moltes situacions trabades. I, entre altres elogis, va considerar «un luxe de tenir-lo com a company en aquest procés d’emancipació».

Lluís Llach va obrir la seva intervenció amb humor dient que «faig feina perquè és la primera fixa que tinc» per afegir que «em fan servir per anar a predicar» i reblar-ho amb «no se si aguantaré aquest ritme».

Amb un to més seriós va recordar que al Parlament hi ha «72 diputats determinats a fer el camí cap a la independència» que són majoria absoluta i que no hi ha «ni un segon de trontollar» en el procés.

Mas i Puigdemont

Va tenir paraules d’elogi cap a Artur Mas, que va fer «el pas al costat que l’honora» i va recordar que a estat el president que ens ha portat al llindar de la independència. De l’actual president, Carles Puigdemont, va explicar que «va entrar a Convergència perquè era independentista» i que està «capficat» a ficar-se «al servei del camí que fem». I ho va lligar dient que si el Parlament està «determinat cap a la independència» el Govern n’hi està «determinadíssim».

Més autoestima

Llach va ser crític amb la manca d’autoestima que a vegades pateix el poble català envers el seu poder i va recordar que «nosaltres som on som (els polítics) perquè vosaltres (el poble) ja hi hereu». I va posar un punt d’humor amb el símil de l’estat d’ànim canviant del Camp Nou i afegir que som una societat «montserratina» amb pujades i baixades però que, al final, «sempre amunt». Més endavant recordaria que el 27S, d’haver estat referendari, s’hauria superat el 50% de sí.

Feta la introducció, Lluís Llach va demanar la intervenció del públic en forma de preguntes.

La primera va demanar per «algun petit secret que ens encoratgi» al que Llach va respondre que «de feina d’amagatotis, n’hi ha» però ho va girar cap a la «dificultat» de mostrar als mitjans de comunicació el que fem. Va afegir que tret dels mitjans públics i algun privat, la resta mostren al seu públic «una visió irreal del que és Catalunya» (posant l’exemple de Tele5) o «tot el que fem no ha servit de res» (al·ludint a Josep Cuní).

Va recordar que vivim un procés que «conjumina l’alliberament nacional i el social» en el que el Constitucional és «l’arma política» que ho atura tot, però que «tanmateix (i això és el que no arriba) ho fem». Així va elogiar la feina de la consellera Bassa i el seu equip i va tornar a lamentar que la tasca que es fa per evitar desnonaments o altres accions en pro dels desfavorits socialment no arriba al públic.

Compliment del full de ruta

Un punt en que Llach també va incidir i insistir va ser en que «la planificació del full de ruta s’està complint, no hi ha retard». I va remarcar que s’ha de visualitzar i fer efectiu «què, quan i com nosaltres vulguem… quan ens convingui a nosaltres». També va destacar com a moment interessant i crucial quan es faci la «discussió del procés constituent amb la societat». Un moment on espera la participació dels que potser no estan per la independència però sí pel dret a decidir, tot confiant que el debat els faci veure que la única sortida viable per millorar com a país és la independència. I va afegir que ha de ser un debat intens però que no s’ha d’allargar massa en el temps.

Preguntat per «l’últim dia» va dir que era difícil de concretar-lo, més aviat va considerar que seria un conjunt d’accions i què és una de les parts difícils del procés.

Ampliar la base socialment

Una altra pregunta va anar sobre les properes eleccions espanyoles i la necessitat de llistes conjuntes independentistes, Llach va exposar raons de les diverses opcions però va acabar dient que, personalment, «no tinc posició» per afegir que, en tot cas, el debat «no ho fem una cosa massa important».

Sobre l’ampliació de la base social independentista, Llach va dir que «els grans mítings ja no serveixen de res». I va explicar una experiència, amb bons resultats, de l’ANC i Súmate de Girona on, després d’un procés formatiu, uns 200 voluntaris s’han repartit per les zones menys independentistes. Més que convèncer, va explicar Lluís Llach, es tracta de preguntar «com ho veus? (el procés) i generar diàleg i debat.

Economia

De la pèrdua d’inversions, fuga de bancs o perill de les pensions, Llach va recordar que les inversions creixen, «som el país del sud d’Europa que rep més inversions»,, que els bancs no marxaran (i si ho fan, en vindran altres) i que, «ho diuen tots els economistes», les pensions estan més que garantides en una Catalunya independent. També va defensar que la majoria de l’empresariat català «es diferent de l’espanyol» i està a favor de la independència «tret d’algun coll tort» preguntant-se «a qui representa Rosell?» i defensant els Grífols i els Carulla.

Sobre la inhabilitació dels actuals polítics independentistes, Llach va dir que en vindran altres i va recordar que el poder el té la gent.

D’un tema que va dir que no es pot explicar massa coses és de les fonts energètiques, afegint, però, que s’hi està treballant i que el procés constituent «ha de determinar de qui és l’energia».

Espanyol a Catalunya

Un aspecte que va voler destacar Lluís Llach va ser que, en el nou país que es formi, una persona que se senti espanyola «es pugui realitzar millor que ho ha fet a Espanya». També va considerar que el català ha de ser «la llengua de cohesió nacional», la «cooficialitat em fa por» i que hi ha d’haver «drets lingüístics reconeguts» (pels castellanoparlants).

També va destacar que «estem inventant política» perquè estem en «un procés que no s’ha fet mai a Europa». I s’està fent «bona política» fins al punt de generar «un trasbals» a un Estat amb tics d’altres temps. I va voler remarcar que esmentava a «l’Estat espanyol, perquè no soc antiespanyol» tot afegint «els espanyols també estan fotuts» per aquest Estat espanyol. Així va dir que «a Andalusia (el 1492) els hi van fotre el territori» explicant les concessions reals a la noblesa, per l’ajuda en la reconquesta, que van derivar en les actuals desigualtats socials entre terratinents (oligarquia) i la majoria de la ciutadania.

L’acte es va tancar amb el públic aplaudint dempeus, amb crits d’independència i un improvisat cant, per part del públic, de «L’estaca».

A l’inici de l’acte es va presentar la plataforma yourhome.cat, sorgida des d’Ivars d’Urgell, en suport del refugiats (en principi dels sirians, però obert a tots), així com es van recollir fons per ajudar als damnificats pel terratrèmol de l’Equador.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.