El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, han presentat oficialment, a Mollerussa, el projecte de modernització del reg del Canal d’Urgell, que forma part dels projectes transformadors del Departament d’Agricultura, dotats amb més de 3.000 milions d’euros, per a transformar en els propers anys el món rural i el sector agroalimentari, inclosos dins del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.350 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021, i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros. Aquest projecte de modernització preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient.

Així, en la seva intervenció, Pere Aragonès ha destacat “el paper fonamental i estratègic” que té el sector agroalimentari pel futur del país i, en el cas de les comarques de Ponent, ha posat de relleu el seu “potencial absolutament imprescindible”, “no només des del punt de vista econòmic i social, també des del punt de vista de l’equilibri territorial”, ha remarcat. És per aquest motiu que ha defensat la inversió que el Govern té previst destinar a la modernització del reg dels canals d’Urgell, “una infraestructura històrica que, quan es va construir, va redibuixar el territori de nou i ara s’ha de posar al dia per aprofitar tota la seva potencialitat. Per fer un ús més eficient de l’aigua, per adaptar els cultius al canvi climàtic, per millorar les condicions socioeconòmiques de les explotacions”.

Aragonès ha recordat que la modernització dels canals d’Urgell és un dels projectes que s’inclouen dins el Pla de reactivació econòmica i protecció social que va aprovar el Govern abans de l’estiu. Un “pla pioner” que ha de servir per assegurar el benestar, la igualtat d’oportunitats i la prosperitat de tots els territoris. “Volem que arreu del país, tots els ciutadans, independentment d’on hagin nascut, del gènere que tinguin, de quina era la classe social dels seus pares, o del lloc on visquin, tinguin les mateixes oportunitats”, ha defensat Aragonès. Per això, ha assegurat que “és imprescindible que aquest Pla global del país arreli amb la realitat de cada territori”.

Per la seva part, Teresa Jordà hadit que “el reg és una estructura de país, igual d’important que la L9 del metro. La seva modernització permet un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic, i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions. És un element essencial de desenvolupament econòmic i social del territori. El sector primari ha de ser competitiu i sostenible, això és el que l’ha de fer fort. I per això són tant importants les polítiques de modernització del reg”, ha insistit Jordà.

La consellera ha posat de relleu la importància de la gestió de l’aigua per a garantir la rendibilitat del sector primari i per a mantenir la població en el territori, en la situació actual de forta competència i necessitat de produir aliments de qualitat i adaptats a les exigències dels consumidors. “El regadiu és, per tant, imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura perquè permet augmentar la productivitat i allunyar la incertesa de les males collites per la sequera. I les inversions en regadiu són molt productives per a generar activitat econòmica diversa, desenvolupament, i fixar la població, contribuint així a l’equilibri territorial i social del país”, ha assenyalat Jordà.

“L’aigua és vida. El reg és futur. I la seva modernització és clau per a avançar cap a la sostenibilitat i la cohesió territorial”, ha remarcat Jordà.

Les actuacions en matèria de regadius incloses en l’esmentat Pla de reactivació econòmica i protecció social consisteixen en la modernització dels regs per tal de permetre un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic, millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions. I a banda de la modernització dels Canals d’Urgell, també abasten la de regadius de conques internes, el regadiu de Tremp, del Canal de Pinyana, i la del Canal d’Aragó i Catalunya, amb un pressupost de 692,5 M€ en el període 2021-2025, i 692,5 M€ més entre 2026 i 2032.

Com ja s’ha esmentat, aquests projectes s’inclouen dins del pla de 3.000 milions d’euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim, presentat també per Aragonès i Jordà a finals de juliol. Es tracta de 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees a per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern. El gruix dels 10 projectes s’executarà abans de l’any 2025, amb un import previst de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros, és prevista fins a l’any 2032.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.