01.10.2020 - 09:27
|
Actualització: 01.10.2020 - 11:27
Si haguéssim de definir, com feia en Josep Pla, un “homenot” de Mollerussa, el Josep Maria Ezquer seria un referent inspirador. Molt poques persones han estat sempre a primera línia en molts vessants alhora, ja sigui el polític, el cultural, l’esportiu o el social. Fou regidor de l’Ajuntament de Mollerussa, president del Club de Bàsquet, del Club de Tenis, de l’Orfeó Renaixença, membre del Comitè organitzador del Concurs de Vestits de Paper, membre del comitè local del Partit Demòcrata, escriptor, actor i director del Grup de Teatre Rossinyol i activista compromès amb Catalunya i la seva llibertat nacional. La llista és llarga i bona mostra de com era el seu compromís amb la ciutat.
Insistent, persistent i amb bon humor, amb els seu acudits i les seves reivindicacions i vivències, el Josep Maria era un anecdotari de Mollerussa, una persona que sentia la ciutat com una part inseparable del seu cos i de la seva vida.
Personalment, he compartit amb ell moltes de les responsabilitats que ell ha exercit. Ho he fet com a alcalde, com a company de partit, com a Lluquet dels Pastorets que ell ens dirigia, com a soci del Club de Tenis, com a jugador de bàsquet quan ell n’era president i com a mollerussenc que va néixer el mateix any que es van recuperar les festes de Sant Isidori i es va estrenar l’Orfeó Renaixença, una circumstància que ell sempre molt amablement i públicament em recordava.
En definitiva, el Josep Maria era, és i serà una persona imprescindible per explicar la vida associativa de la ciutat dels últims 50 anys. És per això que, des del record i l’afecte a ell, a la Maria Teresa, a l’Eduard, la Mònica i el Roger, vull expressar en aquestes paraules la consideració i el respecte que es mereix.
Descansi en pau.
Marc Solsona Aixalà
Alcalde de Mollerussa
