Un assaig avala el pas d’Hanníbal per la plana d’Urgell

VilaWeb
Miquel Bresolí (Text i fotos)
10.07.2019 - 09:00
Actualització: 10.07.2019 - 11:00

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
I.Garcés, M.Torres i J.R.González amb el llibre presentat
Un moment de la intervenció d'I.Garcés
La presentació a la sala petita del foment de Sant Martí de Maldà

Una de les incògnites de la història, del que ara és Catalunya, ha estat el pas d’Hanníbal i el seu exèrcit per les nostres terres en el seu viatge cap a Roma. Des de Tarragona als Pirineus hi havia un buit que ara omple el llibre «Assaig sobre el pas d’Hanníbal per Catalunya i la mítica ciutat ilergeta d’Atanagrum (218aC)» de Miquel Torres (Grup de Recerques de les Terres de Ponent) (pròleg de l’autor en pdf), que aporta documentació per situar una part del recorregut per la plana d’Urgell.

El president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) i autor de l’assaig, Miquel Torres Benet, (Sant Martí de Maldà, 1965), porta 10 anys fent un «treball de recerca espaial» revisant i donant forma a tot el s’ha dit en els darrers 100 anys sobre aquest viatge d’Hanníbal per Catalunya. Un «treball complex» ja que és una recerca de la recerca i que ha tingut com a desllorigador la troballa de moneda cartaginesa per situar el pas de l’exèrcit d’Hanníbal per la plana d’Urgell i que ha fet «revisar la història escrita» fins ara.

Un salt històric

La presentació del llibre s’ha fet a Sant Martí de Malda (també se’n faran altres com la del dijous, 18, al Museu Comarcal de Tàrrega) que ha comptat amb la intervenció del cap del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida i vicepresident del GRTP, Joan-Ramon González, i del doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona, Ignasi Garcés, a més de l’autor.

Una presentació on s’ha posat de manifest, per una banda, el buit sobre el pas d’Hanníbal per Catalunya ja que, literalment, se’l feia saltar des del Camp de Tarragona fins als Pirineus. I per altra, la dificultat de treballar la història antiga, ja que costa trobar documents escrits i, en menor mesura, restes que serveixin per datar els fets.

Monedes cartagineses a la plana d’Urgell

En aquest punt agafe relleu la troballa de moneda cartaginesa en un espai que va des de «el Palau d’Anglesola i Bellvís fins a Sant Pere d’Anglesola i Agramunt, amb una focalització al Molí de l’Espígol de Tornabous» que acolliria el pas i establiment d’un exèrcit d’uns 10.000 homes que vindria des de Tarragona, trencaria per les Borges i pujaria per Arbeca.

Torres sosté que les troballes numismàtiques són «les monedes dels protagonistes (dels soldats d’Hanníbal)» que es van establir a la plana d’Urgell durant un temps en que van tenir relacions comercials amb els habitants del territori. Pel president del GRTP això passa perquè la plana està prou habitada i és prou rica, productivament, com per a poder abastir un grup tant gran de persones. L’únic que no s’ha pogut concretar és exactament on van acampar i si ho van fer amb un campament únic o en més d’un.

Molí de l’Espígol i els Vilars

En aquest pas, Torres també aventura la importància en dos enclavament ibers com són el Molí de l’Espígol de Tornabous i els Vilars d’Arbeca i que podien actuar com a reclams o referents per als cartaginesos.

El primer, per troballes, és contemporani del pas d’Hannibal per Catalunya (218aC) i reafirma a Torres en la seva proposta de situar Atanagrum «la mítica ciutat ilergeta», que també desenvolupa al llibre.

Pel que fa als Vilars (més antic que el Molí) fa més difícil confirma-ho, ja que les restes que es correspondrien amb el temps del pas d’Hanníbal (les més elevades i exteriors) són les que es van fer malbé per l’acció del conreu humà. Amb tot han quedat una petita mostra que es semblant a la del Molí de l’Espigol i que permet establir, amb bastant certesa, que aquest enclavament va veure el pas d’un dels exèrcits més poderosos de la seva època.

Atanagrum

L’assaig, com ja diu al títol, també tracta d’Atanagrum (també amb l’accepció d’Athanagia) o la ciutat, o més ben dit, possible capital del ilergetes. Una teoria, aquesta darrera, que defensa Miquel Torres, tot i que amb l’adjectiu de «mítica» ja que no està certament localitzada. Per començar «(entre els historiadors) no ens acabem de posar d’acord» sobre quines dimensions ha de tenir una capital, diu Torres, al temps que recorda que fins hi tot Iltirta, la considerada capital dels ilergets i es que es pot situar en l’actual Lleida, no ha estat mai trobada.

El president del GRTP veu factible, per una banda, que Atanagrum fos el Molí de l’Espigol i, per altra, que fos tant capital ilergeta com ho podia ésser Iltirta, coincidint en el temps. Torres també recorda que són temps en que els cabdills ilergetes, com Indíbil i Mandoni, són «senyors de la guerra», mercenaris que lluitaven pel seu territori però també al servei d’altres i que per tant podien establir-se en diversos llocs.

Només a partir de la conquesta romana, la capitalitat del que ara són les comarques de Ponent passa a lIltirta, la Ilerda romana, en detriment d’Atanagrum. Un Atanagrum que, si és que és el Molí de l’Espigol, no desapareix ja que, al jaciment de Tornabous, s‘han trobat restes que indiquen activitat al 150 aC.

En tot cas, dades i hipòtesis per una història llunyana en el temps i encarta amb molts interrogants per contestar.

El llibre «Assaig sobre el pas d’Hannibal per Catalunya i la mítica ciutat ilergeta d’Atanagrum (218 aC» de Miquel Torres ha estat publicat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent com a sisè títol de la Col·lecció Mn. Joan Camps.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any