Mollerussa, saó de Ponent es presenta com un projecte de col·laboració amb les arts escèniques com a punt principal

L’escenari del Teatre L’Amistat de Mollerussa fou l’espai on es va presentar Mollerussa, saó de Ponent un projecte que suposa una «interrelació d’arts escèniques» que fa una crida a la col·laboració d’entitats, institucions i particulars per «escriure/descriure el territori a través de les arts escèniques.

Ho va explicar Jaume Jovells, director del Teatre de Butxaca, qui juntament amb Cristina Simón, també membre de l’entitat teatral, amb impulsat aquest projecte, tal com va recordar el professor Francesc Foguet (Linyola, 1971).
Doctor en Filologia Catalana i a ben segur el millor especialista del teatre català del segle passat, Francesc Foguet va fer la xerrada inaugural del Mollerussa, saó de Ponent, on va parlar de la seva «modesta educació sentimental en el món del teatre», del projecte Saó de Ponent i del sentit del teatre.
Foguet va elogiar Saó de Ponent dient que «de més jove hauria somniat amb un projecte així» al temps que es va mostrar molt crític amb la política cultural al Pla d’Urgell que va qualificar de «comarca erma» sobretot en matèria de teatre i més comparant-la amb comarques veïnes. Va considerar que L’Amistat es manté «amb penes i treballs, fa programació, però té poca vitalitat». Per contra va elogiar el «Teatre de Butxaca i la vitalitat del Jaume Jovells» posant d’exemple la feina feta amb el Cua d’Estiu, un «projecte consolidat».
Els Pastorets
La experiència teatral de Foguet es va iniciar amb els Pastorets, a l’escola de Linyola, on va descobrir que «el teatre és un altre món» al temps que el text de Folch i Torres (que l’any vinent farà 100 anys) donava a la seva llengua materna «una dignitat» davant d’una llengua imposada. Foguet va explicar que els Pastorets eren vistos per la censura franquista com a «més problemàtics que Bertolt Brech». Per tot plegat, Foguet es va mostrar satisfet de ser el comissari de l’exposició que l’any vinent es farà sobre els Pastorets de Folch i Torres i que viatjarà per les escoles catalanes.
Seguint amb la seva relació amb el teatre va recordar el taller que tot just Teatre de Butxaca feia a l’institut Terres de Ponent de Mollerussa, quan hi estudiava, i on hi va anar com a oient, on va descobrir la Setmana Tràgica, «la qüestió social» catalana i entendre Joan Maragall. A més a més va explicar altres experiències familiars que li van permetre descobrir altres dimensions del teatre, sobretot del temps de la Guerra del 1936-39, un període en que Foguet s’hi ha especialitzat.
Saó de Ponent
Centrat en el tema que es presentava, el projecte Mollerussa, saó de Ponent, Foguet, que es va mostrar crític amb el paper cultural dels polítics, va considerar que és una gran oportunitat per eixamplar el patrimoni cultural i literari de la comarca, sobretot en el camp de la dramatúrgia. Per això va destacar els dos tallers que hi ha programats. Un d’iniciació, a càrrec de Núria Casado «una esperança blanca dins de la dramatúrgia catalana», per començar a escriure teatre. I un altre més especialitzat, a càrrec de Joan Caballé, per conèixer «la dramatúrgia per dins».
Club de lectura
Una altra iniciativa que va destacar Foguet és la creació d’un club de lectura de textos teatrals que es farà en col·laboració amb la Biblioteca Comarcal. Així va considera que «com més bons lectores de teatre siguem, més bons espectadors serem».
Va afegir que Saó de Ponent és un «projecte que fa un salt qualitatiu» i que ha de convertir Mollerussa en una capital cultural, que ja ho és social i econòmica. I va fer una crida a tot l’àmbit comarcal recordant que el Pla d’Urgell és una comarca nascuda per la voluntat del pobles i els seus habitants per afegir que tots plegats «podem aconseguir molt més dels que ens podem imaginar»
Sentit del teatre.
«Vivim en el temps de la immediatesa…En molt pocs anys ha canviat tot molt» va considerar a l’inici de la tercera part de la seva exposició, el Dr. Francesc Foguet. I va fer una crida a que «no perdem la presencialitat». Va valorar poder fer classes presencials «quan fem classes també actuem» i va considerar que «el teatre és atractiu pels estudiants, als més joves els fascina. Potser hi veuen un vincle amb la vida». També va explicar que «procuro que els alumnes no perdin el sentit crític». Així va destacar «saber interpretar el teatre» i que les arts escèniques, als Països Catalans, «han estat de les més temudes, més crítiques per desemmascarar la realitat».
Va esmentar diversos assaigs relacionats amb el teatre que, va considerar, «no ens ha de fer consumidors, si no espectadors… exigents…i impulsar el pensament lliure», una tasca que ha d’assumir, sobretot, el teatre públic.
Per últim va tornar a insistir en la importància de tirar endavant un projecte com Mollerussa, saó de Ponent «ambiciós, concret, tangible…» que ha de generar un teixit cultural com ara el tenim en els sectors agrícola, industrial o comercial. I ho va reblar adaptant al món cultural un dels aforismes més coneguts de Joan Fuster: «Tota política (cultural) que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».
Per últim va intervenir l’alcalde Marc Solsona que va destacar la cessió del fons documental del Teatre de Butxaca a l’Ajuntament, «30 anys d’història» perquè tots hem tingut «la referència del Teatre de Butxaca».
L’acte es va tancar amb una representació de membres del Teatre de Butxaca, que estaven asseguts entre els assistents a l’acte, de «Teatre Obligatori Universal, TOU», un text de l’autor alemany Karl Valentin, seguit d’un tast de «vins de garatge» produït per viticultors de la comarca.
Mollerussa, saó de Ponent també és present a la xarxa amb un bloc i comptes a Facebook i a Twitter des d’on es pot seguir la seva activitat.