Més d’un miler de cors que no es rendeixen

Diuen que hi ha somnis que es fan realitat…amb molta feina i il·lusió. Dissabte a la tarda, al camp de futbol de Vilanova de Bellpuig hi havia una persona més feliç que cansada…i de cansada, sense veu, n’hi estava moltíssim. Un moment en que algú diu que és la persona més feliç del món. Josep M. Pons va fer el seu somni (i d’un munt de gent que hi ha cregut i l’han acompanyat) realitat. El No Surrender Festival va aconseguir el repte i va reunir 1.004 músics en un mateix espai cantant una cançó, la «No Surrender» de Bruce Springsteen.

Explicat pel mateix promotor del repte, el propietari de L’Estoneta-Sala Boss, Josep M. Pons, divendres, el primer dia del festival, semblava difícil aconseguir arribar als 1.001 músics. La sorpresa fou dissabte al matí en que es van presentar prop d’un centenar d’instrumentistes, el que va permetre afegir altre número de cantants (que estaven en espera) i aconseguir la xifra final de 1.004.

Aquesta fou la part més brillant del dissabte de Festival que va començar de matí amb la primera trobada dels participants amb el director de la mega-orquestra, Antoni Tolmos. El músic i compositor lleidatà va explicar el procés musical i de gravació de l’actuació que, segons va explicar Pons a posteriori, es podrà veure per la xarxa en uns deu dies. A més a més, l’organització penjarà aquesta setmana fotos a la xarxa dels assaigs i l’actuació. El que es reculli de les mateixes es dedicarà a fins solidaris.

Durant el dia es van anant desenvolupant diverses activitats fins als vols de les set de la tarda en que un nombrós públic va poder veure en directe l’actuació del que es considera el grup de músics més gran reunits per tocar una sola cançó.

El somni d’una tarda d’estiu

Aconseguit el repte, Josep M. Pons va agrair la col·laboració i participació dels que, durant els setze mesos que ha estat en fer-se realitat el festival, han estat a la seva vora i han cregut en ell.

Preguntat sobre la continuïtat del festival, Pons va dir que, havent aconseguit el repte pel que s’havia organitzat, no tenia sentit seguir. I relacionat amb tot el que ha suposat aconseguir-ho i amb aquest apartat de la seva vida ho va justificar dient que «l’alegria que tinc en aquests moments no ho superaré» si el festival té continuïtat.

Lo Jefe dibuixat

El No Surrender Festival va comptar amb un altre conegut seguidor de Bruce Springsteen. El dibuixant Joan Vizcarra va portar un impressionat retrat del Boss que va donar a l’organització i que es posarà a al venda ben aviat. En aquest cas concret, el que es reculli es destinarà a ProActiva Open Arms. Un quadre amb el que molta gent es va poder fotografiar al temps que molts van aprofitar per ser immortalitzats pel llapis i la ploma de Vizcarra.

Nit de pluja i d’acústic

El festival, però, no va poder completar la seva programació ja que quan es va fer fosc, una tempesta de llamps i pluja va obligar a suspendre les actuacions musicals de la nit i va fer fora bona part del públic que no es va poder refugiar a l’envelat de la Diputació.

Amb tot, el No Surrender Festival va tenir un final inesperat. El cantant George Mileson, que es qui va fer els arranjaments del «No Surrender» que es va tocar a la tarda, i que havia d’actuar en el festival, va oferir un concert acústic a l’envelat davant d’un centenar de persones.

Una singular cloenda per un llarg somni d’estiu… fet realitat.