S’han iniciat a les nou del matí amb les campanes del Palau d’Anglesola sonant i la benvinguda amb Jaume Suau, president de Mascançà; Francesc Balcells, alcalde del Palau, i Rafel Panadés, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Seguidament ha tingut lloc la ponència inaugural amb els filòlegs Josep Camps i Francesc Foguet fent un repàs al panorama literari comarcal dels darrers 10 anys, assenyalant aquelles carències de la literatura del Pla.

Història

La primera franja de comunicacions ha estat dedicada a la història, encetada amb l’estudi de Montse Baiges, Marc Bouzas i Jaume Puigredon sobre patrimoni arqueològic i la revisió de la carta arqueològica de la comarca. L’ha seguit un recull de malalties i pandèmies sofertes a la població de Bellvís de la mà de Jaume Suau qui ha acostat com es vivia fa més d’un segle una pandèmia a les nostres contrades. Per la seva banda, el binomi Felip Gallart i Vicent Lladonosa han acostat la crònica negra del Pla d’Urgell entre 1874 i 1899, una manera d’entendre també la societat local de finals del segle XIX. La taula d’història ha acabat amb una recerca sobre les depuracions franquistes a la Casa Canal de Mollerussa de la mà de Daniel Altisent i la vida de Fernando Riu Vilalta, un ivarsenc que estigué al camp de concentració de Dachau, a càrrec de Jesús Coll.

Món docent i social, literatura, música i esport

Un cop acabada la pausa-cafè, la segona tanda de ponències ha arrencat amb Ton Solé fent un repàs a l’educació i les escoles del Palau d’Anglesola des de 1845 fins ben entrat el segle XX. Seguidament, Cristina Cos ha presentat el projecte “No et quedis a casa” d’acompanyament de la gent gran a Mollerussa. La literatura ha agafat protagonisme amb les comunicacions de Moisés Selfa sobre les adaptacions de poesia infantil que s’han fet de Maria Mercè Marçal i la descoberta de Ramon Miró de cartes rebudes per Valeri Serra i Boldú sobre temes verdaguerians.

Després d’alguns problemes tècnics s’ha pogut cloure les Jornades amb una taula d’història de la música i l’esport. Josep M. Salisi ha acostat la figura del folklorista Josep Güell i Guillaumet i la seva tasca en algunes poblacions del Pla d’Urgell. En el mateix àmbit, Jordi Bonilla ha ofert una radiografia musical de la comarca a través de les formacions musicals locals i s’ha posat punt final amb Esteve Mestre fent unes pinzellades als inicis del futbol al Pla.

La valoració tant per part del centre de recerques com del consistori palauenc ha estat molt positiva, així com per part dels ponents participants. L’alcalde del Palau Francesc Balcells i el president de Mascançà Jaume Suau han acomiadat l’acte agraint la col·laboració de tots els investigadors que han aconseguit sospesar les dificultats que l’edició presentava i també al públic que ha seguit i comentat la Jornada per les xarxes.

Les Jornades estaven previst fer-les a l’octubre, però es van ajornar a dissabte, tot esperant una millora de la situació sanitària que vivim. Al no donar-se les condicions es va optar per ajornar l’acte presencial, però mantenint l’exposició de les ponències en directe via telemàtica.

Revista Mascançà

Tal i com s’ha fet durant els darrers anys, les comunicacions presentades a les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell es publicaran a la propera revista d’estudis Mascançà. La publicació, que arribarà a la seva dotzena edició l’any vinent, comptarà amb els 13 estudis presentats que es sumaran als més de 150 que ja han estat publicats.

Cal recordar que la revista es troba indexada en bases d’estudis com Carhus+, Latindex, Dialnet, MIAR i RACO. Des del 2010 fins al present han estat més de 46.000 les consultes que s’han fet als diferents articles de la revista Mascançà.

The post Les xarxes socials permeten seguir les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell més atípiques appeared first on VilaWeb.