05.11.2017 - 09:08
|
Actualització: 05.11.2017 - 10:08
Josep Torres Tribó, Eugeni Ventoldrà Niubó o Ricard Palacín són alguns dels noms que han aparegut en les VIII Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell. Tot i la seva relació amb el Pla d’Urgell tots tres són pràcticament desconeguts per la majoria dels comarcans. Aquest desconeixement es podria solucionar amb la creació d’un diccionari biogràfic de persones relacionades amb el Pla d’Urgell.
Aquest és un dels projectes que ha apuntat el president del Mascançà, Joan Yeguas, tot recordant que en vuit anys de jornades ja han aparegut un considerable nombre de noms que de per sí ja justificarien aquest diccionari biogràfic, a semblança del que ja tenen en altres comarques properes com la Segarra o la Conca de Barberà. Amb tot, Yeguas ha remarcat que de moment només és un projectes que «seria desitjable» com també ho podria ser un catàleg d’edificis.
La vuitena
Pel que fa a la jornada d’enguany, ha tingut lloc durant el dissabte, 4, al matí al Centre d’Immersió (CIM) de Vila-sana, on 22 investigadors han exposat 15 comunicacions. Entre les comunicacions hi ha destacat la del botànic Toni Mayoral, el qual ha constat la presència de l’alga microscòpica Haematococcus pluvialis a les cadolles de Bellvís. L’espècie només es troba al Pla d’Urgell i en un altre punt de la Península Ibèrica, per aquest motiu ha alertat de la importància de protegir els petits ecosistemes que representen els saulons i paleocanals (ambients de roques).
Teatre
Per altra banda, el professor de la Universitat de Grenoble Edwin Evangelista ha descobert l’obra inèdita de Josep Torres Tribó. La seva recerca literària l’ha portat fins a l’obra «La ciutat ens pren els fills» d’aquest autor teatral, assagista i pedagog mollerussenc mort al camp de concentració de Gusen el 1941. Torres Tribó és encara molt poc conegut, però té un volum d’obra escrita encara per treballar.
L’art i la història protagonistes de les recerques
Les investigacions sobre les arts han tingut un protagonisme especial en la literatura, el cinema i la música. En el camp literari, Eduard Batlle ha analitzat l’obra del poeta de Mollerussa Josep Borrell, de qui n’ha posat de relleu la seva inspiració en la quotidianitat. Carme Rufat ha localitzat els escenaris cinematogràfics situats al Pla d’Urgell, destacant-ne quatre pel·lícules: «Las Cartas de Alou», «Centenario», «Las Olas» i «Segon Origen». La investigadora de la Universitat Pompeu Fabra ha suggerit les possibilitats econòmiques d’aquests escenaris. En quan a la música, el musicòleg Eduard Masdéu ha analitzat el perfil del professorat de música de la comarca del Pla d’Urgell, assenyalant-ne la seva formació, joventut i experiència docent i les mancances en l’ús de les tecnologies digitals.
Història
En l’àmbit de la història s’han presentat dos estudis sobre l’evolució de la xarxa viària comarcal des del segle XI al XVIII per part de Jacinto Bonales i un altre sobre el desenvolupament econòmic i la vinculació a les vies de comunicació principals, elaborat pels investigadors de la Universitat de Lleida Gerard Pamplona, Montse Baiges i Jaume Font. S’han realitzat aportacions per les biografies de Domènec de Bellmunt per part dels professors Francesc Foguet i Josep Camps; de l’alcalde de Mollerussa durant la Segona República, Mateu Capell Piró, pels investigadors de Mascançà Felip Gallart i Vicent Lladonosa, i del torero mollerussenc Eugeni Ventoldrà Niubò, per part de l’investigador de la Universitat de Lleida Jaume Suau.
També dins l’àmbit històric, l’historiador de l’art de Mascançà Joan Yeguas ha explicat el procés d’independència de Vila-sana de Castellnou de Seana, destacant-ne els motius econòmics i el menyspreu que va portar al límit del tancament de les escoles de Vila-sana, així com la figura del diputat Ricard Palacín. Per la seva banda, l’investigador de la Universitat de Barcelona Lisard Palau ha constat les dificultats demogràfiques esdevingudes al Pla d’Urgell durant les primeres dècades de la posada en reg del Canal d’Urgell, superades gràcies a les emigracions de població de comarques properes. I centrat també en el Canal d’Urgell, els historiadors de Mascançà Ton Solé i Esteve Mestre han posat al descobert els greus conflictes haguts a la comarca pel desacord en el pagament del cànon entre pagesos i Societat Canal d’Urgell S. A.
Han clos aquest apartat històric els arqueòlegs Josep Gallart, Xavier Clop i Ignasi Garcés analitzant la ceràmica dels jaciments de la Pleta de Vila-sana i del Tossal de les Tenalles de Sidamon.
Joves investigadors es reivindiquen a Vila-sana
Joves investigadors han exposat les seves comunicacions amb notables aportacions i qualitat. Així destaquem les encara estudiants de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Carme Rufat i d’història a la Universitat de Lleida Montse Baiges, Jaume Font i Gerard Pamplona, entre els quatre comunicants més joves.
També hi ha destacat el jove historiador de Golmés Lisard Palau, màster a la Universitat de Barcelona. I els joves professors Edwin F. Evangelista, filòleg de la Universitat de Grenoble, i Eduard Masdéu, professor de música i doctor en Educació, Societat i Qualitat de Vida per la Universitat de Lleida.
En l’altra banda, destacar l’historiador del Mascançà Esteve Mestre que ha presentat treballs en cadascuna de les vuit jornades fetes fins ara.
Assistència presencial i en línia
Una seixantena de persones han passat per les VIII Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell celebrades a aquest dissabte a Vila-sana i una trentena ho han seguit en directe pel canal de Youtube habilitat. La jornada ha estat inaugurada per l’alcalde de Vila-sana, Joan Sangrà; el president de Mascançà, Joan Yeguas, i el del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Trull. Tan les autoritats polítiques com diversos ponents s’han recordat de la situació actual i dels presos polítics. La ponència inaugural ha anat a càrrec de l’historiador i periodista Jordi Curcó i Pueyo.
