L’Ajuntament de Mollerussa autoritza l’enderroc de l’edifici de la Farinera

L’Ajuntament de Mollerussa va autoritzar fa uns quinze dies l’enderroc de l’edifici de l’antiga Farinera, construït a mitjan del segle XIX i que fou el centre de producció de farina del municipi fins que va quedar inutilitzat després de la Guerra del 1936-39, segons informa l’ACN.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha explicat que, després de la sol·licitud d’enderroc del propietari, es va encarregar al departament de Cultura un informe no vinculant sobre el seu valor arquitectònic però aquest ”no quadra” amb el que està inventariat amb el POUM on figura com a bé inventariat no catalogat però no està protegit. Segons Solsona i més enllà del «valor simbòlic», l’estat de degradació i desmantellament de l’immoble van fer ja fa temps que l’equip de govern descartés la possibilitat de comprar-lo per rehabilitar-lo i donar-li algun ús. L’alcalde ha afegit que l’estat actual de l’edifici fins i tot pot arribar a posar en risc a les persones que s’hi apropen.

L’alcalde va donar aquests explicacions en la roda de premsa del dimarts responent una pregunta dels mitjans a partir d’un missatge a les xarxes socials del portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Engelbert Montalà, on lamentava que s’enderroqués la Farinera. En aquest sentit, Solsona va explicar que el nivell de protecció d’aquest edifici es va marcar en el darrer POUM que, va afegir, fou elaborat i aprovat pel «PSC i ERC».

La Farinera

La Farinera consta d’un cos central i dos annexos adossats que no són del mateix període de construcció. El cos central, que és el més antic, té tres pisos i obertures a cada planta menys a la inferior. L’estil és d’obra popular. Els veïns del poble i del voltant hi anaven a fer el pa fins després de la Guerra del 1936-39 quan va quedar inhabilitat. Després es va destinar a ser un magatzem de pinso i tota la maquinària antiga que hi havia per fer farina i pa ja es va retirar. La farinera va començar a treballar utilitzant el primitiu sistema de dues moles que trituraven el gra i posteriorment, amb ajuda d’una ventiladora es netejava d’ordi i el blat. El primer procediment motriu emprat era l’hidràulic, fent servir el pas de la séquia del canal i més endavant se’n va fer servir un a base de carburant, per quan no baixava aigua. Els darrers anys va funcionar amb energia elèctrica.