La tardor republicana

En diuen 155 però volen dir 1936: presos polítics tractats amb vexació; mil persones ferides i apallissades, una de les quals ha perdut l’ull; la ràdio i la televisió públiques catalanes qüestionades i agredides per la ultradreta xenòfoba i racista; guerra bruta contra els Mossos d’Esquadra; tribunals titella fabricant delictes a mida; passarel·la exprés per la fugida d’empreses; webs tancades, telèfons punxats, violació de la correspondència privada, atacs informàtics massius; rodes de cotxe rebentades de matinada; manifestos eixelebrats signats per la intel·lectualitat casposa.

El règim del 78 i els partits unionistes reclamant i exigint més repressió i més violència; l’esperpent d’En Comú-Podem navegant entre dos aigües, posant-se en evidència i traient-se la màscara; la policia nacional i la guàrdia civil campant pel territori amb prepotència i fatxenderia; mitjans de comunicació estatal manipulant, falsejant i intoxicant; creuada contra l’escola i el sistema educatiu per suposat adoctrinament; campanya de difamació i deshumanització dels independentistes; mediadors caiguts del cel que només escombren cap a un costat.

Consignes a boicotejar els productes catalans; escorcolls sense ordre judicial; entitats, partits polítics i sindicats perseguits; institucions i comptes intervinguts; ajuntaments i alcaldes amenaçats; Parlament dissolt; Govern legítim cessat, represaliat, empresonat i exiliat; querelles sense solta ni volta per rebel·lió, sedició i malversació amb caràcter d’escarment i revenja; cap garantia de les llibertats i els drets fonamentals; la maquinària terrorista i feixista de l’estat central treballant a tot gas, cruspint-se la subdemocràcia a mossegades mentre Europa calla, avala i justifica tot fent la migdiada.

Dies de setembre, octubre i novembre. La tardor republicana. El nostre poble i nosaltres, Catalunya. No oblidem, ni perdonem. Ni un pas enrere, ni un. Seguirem fins al final perquè no hi ha camí de retorn, no hi ha entesa possible. Ni abans, ni ara, ni mai. Tossudament alçats sempre. Perquè ningú podrà callar la veu d’una nació que lluita unida en desobediència pacífica i continuada, perquè ningú podrà escapçar la il·lusió d’un projecte transversal i compartit, perquè ningú podrà ignorar la voluntat d’una ciutadania que vol viure dempeus amb orgull. No ens doblegaran, no hi renunciarem.

Els nostres maldecaps i els nostres esforços no són en va, creieu-me, seria un error llançar a perdre tot el que s’ha fet fins ara. Els processos i les revolucions tenen un camí llarg i dificultós, ple de replecs i viaranys. I ningú va dir que seria fàcil, ningú va dir que ens regalarien res. La llibertat no té l’ha donen, té l’has de guanyar perquè no és negociable. Sempre ha sigut així. El combat continua, catalanes i catalans. Amb valentia, fermesa i determinació. Només el poble salvarà el poble, només el poble salvarà el país. Per Catalunya, per la Democràcia, per la Llibertat i per la República. No passaran.

Antoni Folguera i Bonjorn