La ‘Plataforma per a la millora de la línia de tren Lleida-Manresa’ està encapçalada per la presidenta de la Diputació de Lleida,  Rosa Maria Perelló, i formada pels alcaldes dels deu municipis amb parada en aquesta línia (Lleida, Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera i Sant Guim de Freixenet); els presidents dels Consells Comarcals de municipis amb parada d’aquesta línia; els portaveus dels grups polítics de la Diputació; els representants de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, i els representants dels sindicats. Aquesta representació es va reunir el divendres, 3, amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i eI secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, a la sala polivalent de la Diputació. En la reunió també hi eren el delegat del Govern de la Generalitat, Ramon Farré; la directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella; i membres de l’Institut Cerdà.

Mancances de la R12

Durant la reunió –en la qual Calvet va voler donar un suport explícit del Govern de la Generalitat a les demandes de la Plataforma– s’ha presentat l’informe tècnic elaborat per l’Institut Cerdà en el qual es destaca que la línia Lleida-Manresa (R12) ofereix només 3 trens per sentit (un total de sis), que els dèficits de la línia són d’inversió i d’explotació, que la manca d’inversió en el manteniment i renovació de la R12 ha comportat nombrosos retards, aturades, greus accidents i altres incidències importants; o que el temps de trajecte del tren és superior al del cotxe, especialment a les poblacions més allunyades de la capital.

Dèficit d’inversions espanyoles

Calvet es va conjurar amb la Plataforma “a portar una posició clara catalana a la taula del ministeri”, amb exigències de millora i manteniment de la línia, i fins i tot del traspàs complert. Es va referir a que la línia afecta el 70% de la població de la demarcació però només un 1,8% l’utilitza per la seva poca inversió i modernització.

El conseller també va explicar que, malgrat que la Generalitat té la titularitat de la línia, aquesta no ha rebut la inversió necessària de part del Govern d’Espanya, i això es veu reflectit en el fet que, des del 2015, amb una partida per infraestructures de 4.000 milions d’euros només se n’han invertit un 14%, i una part d’aquestes haurien d’haver estat per la R12, fins a l’actualitat només se n’ha destinat un 14%. Ha afegit també que les inversions han de ser en vies, catenàries i talussos.

Una línia del segle XIX

Per la seva banda, Perelló va explicar que des del primer moment la Generalitat havia mostrat la seva predisposició a treballar de forma conjunta i que el propi conseller, en reunions prèvies, ja havia mostrat la voluntat de reunir-se amb la Plataforma per trobar solucions “a una línia que és més pròpia del segle XIX”, entre altres coses, perquè fa unes mitjanes de velocitat de 55 km/h, molt lluny del que és desitjable, i més considerant que es tracta del parc de trens més antics que hi ha en funcionament.

Tenint en compte que Lleida és l’única capital de demarcació catalana sense un sistema de rodalia, també s’ha valorat el fet que la demarcació disposa d’una àmplia xarxa ferroviària de trens regionals, però infrautilitzada i sense cobrir les necessitats de mobilitat de la població.

L’informe també fa una valoració de la distribució de viatgers en el sentit que mostra la funcionalitat del servei en un àmbit metropolità de Lleida; i, en aquest sentit, s’evidencia la potencialitat del servei per estructurar una xarxa de nodes urbans. Per tot plegat, l’informe conclou que les comarques de Ponent requereixen un servei ferroviari que estigui a l’alçada de la seva dimensió demogràfica i econòmica.

Més informació de la reunió a la web de Territori i Sostenibilitat.

The post La “Plataforma per la millora de la línia de tren Lleida-Manresa” presenta un informe del seu estat a la Generalitat appeared first on VilaWeb.