22.12.2016 - 08:52
|
Actualització: 22.12.2016 - 09:52
En paraules del mateix autor, com a «4 obres artístiques» es pot considerar el darrer treball literari de Joan Francesc Dalmau, «La malícia dels mots» (Editorial Fonoll) que es va presentar dissabte a Miralcamp.
Per Dalmau, a més a més del poemari en sí, també cal considerar com a obra artística les il·lustracions d’Ester Gasol, que acompanyen el llibre; els vídeo-poemes de Jordi Giribet (del que se’n va poder veure un en la presentació, a més de la introducció), i el mateix disseny conjunt del llibre fet l’Editorial Fonoll.
Presentació
A més a més dels autors esmentats, la presentació del nou llibre de Dalmau va comptar amb la presència del filòleg i professor Josep Camps i l’editor Josep Gelonch. La presentació va tenir lloc a la sala d’actes de la casa de la vila i fou presentat per l’alcalde Melcior Claramunt qui va agrair a l’autor que hagués triat la seva vila natal per fer la presentació.
Josep Gelonch va destacar la trajectòria de l’autor i la qualitat poètica del volum. De fet, va ressaltar que el llibre ja tenia valor pel fet de que permetia gaudir de «diversos llenguatges artístics».
Fou Josep Camps qui va fer un anàlisi tant de l’autor, amb un Dalmau totalment oposat del clixé que tenim del poeta distant i aïllat, com del llibre, del que va valorar que fos un «poemari intel·ligible i comprensible».
Camps va parlar de l’evolució de Dalmau des que va escriure el seu primer i, fins ara, únic poemari (el guardonat amb el Premi Les Talúries 2000, «Només respiren») on fou qualificat de «poeta cantor» ja que les seves lletres podien esdevenir fàcilment cançons. Ara, 16 anys després, Camps considera que Dalmau és més poeta que cantor i que ens presenta «un llibre molt ben construït». Tot i estar escrit des de «l’òptica del jo» això no es obstacle, per Camps, perquè ens hi podem «identificar i reflexionar». En aquest sentit, l’obra també tracta de «la pertinença dels mots» on l’autor planteja si són del que escriu o del que llegeix i que, per Camps, són del lector. Relacionat amb la figura del jo, Camps va destacar que una secció del poemari està escrit en tercera persona però s’hi pot veure present la figura de l’autor.
El llibre està dividit en diverses seccions, on tracta diversos temes, i escrit en diversos estils (fins i tot un sonet) i de la que va destacar «Planeta Pla, que farà les delícies dels que són de Miralcamp».
Il·lustracions i vídeo
Durant la presentació es va poder veure una exposició de les il·lustracions que ha fet Ester Gasol per acompanyar el llibre. En total són 10 dibuixos dels que Gasol va dir que «acompanyen cadascun un poema concret» i dels que també va incidir en que són «molt comprensibles»
Per la seva part Jordi Giribet va dir que els vídeo-poemes permeten «fer un salt des del llibre a les xarxes». Va considerar que els vídeo-poemes busquen una «recreació més lúdica» que no pas «sintetitzar el poema, que ho empobriria» i que en cap cas pot substituir «les imatges de la lectura».
Dalmau i Dylan
L’acte el va tancar Joan Francesc Dalmau amb un discurs ple d’ironia i humor. Va reconèixer que
«jo he begut de moltes fonts i, ara, també puc dir que del Dylan».
Va considerar que no es pot explicar un poema ja que «tu actues i la gent ho interpreta».
Del seu procés creatiu va dir que «passa molt temps fins que m’agrada» i que aquest llarg procés creatiu poètic li fa sortir «la vena negra».
En un altre apartat, Dalmau va explicar que en cada obra mira de fer petits homenatges als amics i en aquest (com també havia indicat Josep Camps) explícitament (a «Planeta Pla») a Magí Prats amb qui ha compartit amistat i projectes musicals (una altra de les vessants artístiques de Dalmau). També en l’apartat de les amistats i els agraïments ho va fer de Xavier Macià, Josep Borrell i Josep Camps que «m’han animat a escriure».
Joan Francesc Dalmau va concloure considerant que «La malícia dels mots» és un llibre «que s’entén i amb contingut» al temps de considerar-se molt satisfet del treball editorial que s’ha fet.
«La malícia de les paraules» s’ha publicat dins de la renovada (gràficament) col·lecció Joan Duch de poesia d’Editorial Fonoll.
