Festa Major, aparador encotillat.

Al segle XVIII es va posar de moda una peça de roba que no deixava moure ni respirar amb facilitat les joves de l’època, la cotilla. Moltes vegades s’estrenyia de tal manera que els cordills els tensaven fins i tot entre dues persones; tots recordarem escenes mítiques on aquesta peça era la protagonista a la filmografia nord-americana.

Les bones Festes Majors arrosseguen, i es converteixen en aparadors en l’imaginari de sectors transversals de la societat. Els joves i les seves sinergies són els millors indicadors per saber quina ha estat la sensació, la tradició de la gent gran i la seva opinió és també fonamental, com la de la generació que ha passat de sortir de nit a viure de dia, i amb la canalla, descobriments culturals fins ara relegats en memòries d’infantesa. En resum, la feina de govern i de la regidoria de festes és teixir un entramat d’activitats que acontentin a sectors ben diferenciats, implicant el màxim de teixit associatiu i d’entitats de la ciutat, cosa gens fàcil.
Però també és cert que hi ha tot un seguit d’indicadors que encenen llums d’alarma en cadascuna de les festes majors per tal que la configuració de la pròxima sigui millorable, i aquesta sí que és una feina que s’ha d’exigir.
A la ciutat és ben sabut que la Festa Major és millorable, sobretot en un aspecte fonamental, que se’n parli fora vila i que faci de pol d’atracció de diferents sectors en diferents zones geogràfiques. No és qüestió de diners, hi ha intangibles sorgits de la imaginació que poden fer volar i valorar diferents aspectes de la nostra Festa Major, i seria d’agrair que el govern acceptes idees de diferents sectors mitjançant comissions específiques on posar sobre la taula diferents proposicions. Si durant dos anys consecutius, t’arriben veus de poder treure el concert principal de dins el pavelló i porta’l a un espai obert i més ampli, és de rigor valorar-ho i buscar alternatives per no pecar del mateix.
Si volem una festa oberta a créixer i a no quedar tancada i encotillada entre portes noves, no podem pecar dos anys seguits de les mateixes mancances i problemàtiques.
Obrim la festa a idees noves, nous formats més oberts i participatius, escoltem les veus de joves i grans i no ens tanquem a contractes blindats que fan que les idees no s’obrin a nous conceptes. En resum, destensem els cordills de la cotilla, i deixem que la festa respiri amb vida pròpia pel seu propi peu, escoltant la veu dels que la gaudeixen en positiu per fer-la créixer.
A mi personalment m’agradaria que en el calendari de l’imaginari festiu del nostre país, Mollerussa comences a fer-se un nom. Originalitat, cultura, carrer i nous formats i idees ens obriran a respirar i a millorar de cara en fora una festa que encara li falta aquest puntet de diferenciació.

Engelbert Montalà
Portaveu d’ERC a l’ajuntament de Mollerussa