Essencial (per Estefania Rufach)

La nau central de la Seu Vella viurà aquest vespre una acció cultural de les més potents de les que en els darrers temps hem pogut posar en marxa les institucions de Lleida. Es tracta d’Essencial, un concert que és molt més que un concert a la Seu Vella, que és molt més que un record a les víctimes de la Covid-19, que és molt més que un acte d’homenatge a totes aquelles persones que s’han mostrat essencials davant l’avenç de la malaltia, que és molt més que un acte de visualització de Lleida com la potència cultural i social que és i que ha sabut mantenir l’embat malgrat les renúncies que ha comportat amb els diversos confinaments que hem patit.

Essencial és l’aposta de la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs conjuntament amb la Paeria i la Generalitat, per la cultura com a eina indispensable que ens mostra −a nosaltres mateixos, a Catalunya i el món− com una societat forta, que sap trobar en les seves essències l’esforç col·lectiu per a no perdre la seva identitat en moments tant difícils com els que estem vivint.

En essència, és un concert que es celebra a les 18 hores d’avui diumenge, a porta tancada, a la nau central de la Seu Vella, protagonitzat per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i Ars Mèdica, la única orquestra de cambra conformada íntegrament per metges impulsada pel Col·legi de Metges de Barcelona. I si bé el concert es celebrarà sense públic, les seves notes i el ressò de la nau central de la Seu Vella que li conferiran un caràcter molt especial, arribaran a tothom gràcies a la implicació còmplice de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació de Lleida, que el retransmetran a les seves audiències en una altra mostra fins ara inèdita de col·laboració que ens fa forts, molt forts, com a societat.

Amb un acurat repertori seleccionat pel director Alfons Reverté, la Seu Vella avui ens parlarà de dol i absència, ocupant aquest trist silenci que ens ha deixat la pèrdua d’éssers estimats. Però també ressonaran notes de fortitud, en un homenatge a tots els col·lectius que s’esmercen dia a dia en evitar l’extensió de la pandèmia i aquells que estan patint les conseqüències econòmiques amb voluntat de resistència. I els músics professionals −vestits de negre respectuós− i els metges músics −que vestiran amb orgull la bata blanca que els dignifica− ens demostraran també que encara existeix un bri d’esperança.

Voldríem, a més, que se sentís un cant de gratitud. Primer de tot, cap als col·lectius que han donat una passa endavant quan la societat l’hi ha demanat i no han dubtat a fer-la, malgrat totes les incerteses que, de fet, encara tenim sobre l’afectació veritable de la Covid-19. I gratitud, també, per a tots els col·lectius econòmics i socials que són víctimes de les conseqüències de la malaltia i els reiterats confinaments que han aturat activitats econòmiques essencials per a la nostra societat.

Des de l’inici de la pandèmia, des de l’IEI hem fet una decidida aposta per apaivagar al màxim l’impacte que l’aturada de l’activitat social ha imposat al sector cultural, segurament una de les baules més febles de la cadena nefasta de restriccions amb la qual hem intentat aturar l’expansió de la malaltia. En ple confinament vam contractar artistes locals per a fer concerts confinats, hem readaptat el programa d’ajuts per facilitar els ajuntaments que no aturessin la contractació d’accions culturals locals i hem impulsat la participació d’artistes i companyies arreu del territori lleidatà, com son les companyies de teatre de família, disciplina en la qual Lleida és una potència.

Amb Essencial, volem tornar a donar el missatge que la cultura és essencial per a Lleida i que, per aquest motiu, ens apleguem al seu voltant les institucions de la nostra demarcació. Perquè Lleida és capaç, ara com ara, d’unir esforços quan rep un sotrac tant inesperat com devastador. I no només les institucions, que crec que mai havíem treballat tant plegades com en aquests mesos, si no també els diferents col·lectius econòmics i socials, com ho demostra la col·laboració dels mitjans de comunicació.

Entre la molta simbologia que aplega Essencial no vull passar per alt que l’IEI l’impulsa en la seva doble condició d’institució cultural que fomenta les arts i el coneixement a tota la nostra demarcació, i, també, per tenir la seva seu principal en el que fou Hospital de Santa Maria. Un espai de cures per a les persones que ara manté cura per la cultura de la nostra societat. La societat lleidatana que se sent identificada en l’ombra del campanar de la Seu Vella i que es projectarà més enllà dels murs aixecats per una raça gegantina acoblant a les notes musicades el ressò de la seva imponent nau central. Aquest so, el de músics professionals i metges músics, ha de fer arribar a tot el país l’esperit lleidatà de resiliència, de fermesa i d’unitat d’acció davant la malaltia.

Estefania Rufach i Fontova

Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs