13.05.2020 - 09:15
|
Actualització: 13.05.2020 - 11:15
Aquestes setmanes de confinament, degudes a la pandèmia de la COVID-19, hem repetit mil vegades el lema “cuidem-nos”. És allò tan feminista de posar la vida al centre de tot, situar la vida i les cures per davant del lucre, qüestionant així les lògiques neoliberals que governen la nostra societat.
Però no només això, la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat d’abordar altres temes històricament treballats des del feminisme, com són la sobirania alimentària, la sanitat pública i les cures. Això ens situa en un escenari ben diferent del que teníem només fa unes setmanes, a principis de març, quan molts col·lectius feministes es queixen –malauradament amb raó− del cinisme amb el que diferents actors polítics denuncien moltes de les qüestions que, en dies tan assenyalats com el vuit de març, queden oblidades la resta de l’any.
Actors que sovint creuen que això de les polítiques feministes són “xiringuitos” que no mereixen un espai propi de treball a l’administració. Evidentment, les polítiques feministes han de ser transversals, però sense que ningú ho vetlli és difícil que puguem impregnar-ho tot.
Aquests dies hem posat en valor la tasca de les persones sanitàries així com les persones que es dediquen a les cures, l’atenció a les persones vulnerables, les treballadores dels supermercats, les persones que es dediquen a la neteja, etc. S’ha posat de manifest que aquests sectors –molt feminitzats i precaritzats− sostenen les nostres vides. Hem aplaudit solemnement a les vuit del vespre i els hem agraït el seu esforç, dedicació i treball. Ho han donat tot i han continuat amb la seva dedicació per a que nosaltres puguem parar.
En els dies que vindran caldrà recordar-les i reivindicar més que mai que les polítiques de reactivació econòmica han de tenir en compte l’impacte de gènere. No val a reproduir inèrcies del passat que de poc ens han servit fins ara. Caldrà revalorar tot el sistema econòmic i social actual, però de res ens servirà si no ho fem posant l’èmfasi en unes formes de fer que qüestionin les lògiques neoliberals.
Caldrà abordar la crisi econòmica i social que se’ns ve a sobre posant en valor el suport mutu, la solidaritat, la igualtat i la democràcia. Cuidem-nos. Però cuidem-nos de veritat!
La crisi econòmica de l’any 2008 va comportar més desigualtat de gènere perquè les polítiques de reactivació econòmica no van tenir en compte l’impacte de gènere. No caiguem en el mateix parany. Recordem qui ha sostingut les nostres vides en època de crisi i sobretot, cuidem-les!
Helena Martínez i Siurana
Diputada de Polítiques d’Igualtat i Regidora d’ERC a Torrefarrera
