Arrels diverses per una Catalunya lliure (Francesc Pla)

Aquests dies sentim una vegada i una altra que aquesta dèria dels “separatistes” ens portarà a la ruïna, al desastre, al caos, a la separació sense remei de les famílies… i altres plagues que no cal enumerar, en tenim un bon mostrari. No obstant això, no sento cap argument rotund i que no presenti dubtes i que demostri aquest cataclisme. De fet, aquestes eleccions són diferents i pocs poden veure de forma diàfana i segura el que succeirà.
Els que defensem clarament la independència des de ja fa molts lustres veiem i tenim clar el full de ruta, i ara, conjuntament amb aquesta nova munió de gent que lluita per un nou país albirem un horitzó en el que clareja ja amb força el dia de la llibertat.
La fortalesa de Junts pel Sí radica en la seva diversitat, en la contraposició d’idees i en un fet sorprenent, un tret que caracteritza als humans, hom a anteposat un objectiu comú a la resta, a les diferències. No només això, d’aquestes diferències n’han sortit altres punts de vista i altres sinèrgies que han enriquit i han anat donant forma a una candidatura amb estructura ferma, amb idees clares i amb molta empenta. Una candidatura que té les seves arrels en àmbits molt diferents; tant a nivell polític amb gent d’esquerra, convergents, socialistes i algun que altre d’iniciativa; com a nivell de societat civil amb gent vinculada a l’ANC, Omnium, empresariat… una candidatura que camina unida amb la garantia de representar un ventall amplíssim de la nostra societat catalana. I per una vegada, no és només cosa de polítics.
En tot plegat es produeix una situació realment estranya; per una banda es deixa entreveure que hi ha molta gent que no vol la independència, que hi ha una gran massa silenciosa que clama al cel; però per altra banda, s’han tallat totes les iniciatives per poder atorgar a la ciutadania catalana, tota la ciutadania catalana, la capacitat d’expressar-se mitjançant el vot. Això es pot vestir com es vulgui però és de difícil comprensió en un Estat plenament democràtic, si és que realment ho és. Així doncs, no és d’estranyar que mica a mica les raons s’anessin enfortint i aquestes acabessin de convèncer a molta gent que potser encara els quedava algun que altre dubte.
Hi ha molts arguments pel Sí, en mencionaré un quants:
El PP nega el dret a decidir el nostre futur i llança querelles contra aquells que han posat les urnes. Malgrat que els darrers anys s’ha aixecat el moviment democràtic més important d’Europa des de la societat civil, el govern de Madrid han prohibit la consulta i han aprovat una Llei Mordassa que és una clara limitació de l’expressió lliure de les persones.
Els catalans i catalanes paguem 16.000 mil milions d’euros cada any de més que no tornen mai, podem contar-ho com vulguem però anirem a para a una xifra molt semblant. Aquests diners tenen una productivitat de la qual no ens en podem gaudir amb les dificultats que això comporta. Moltes coses no es poden desenvolupar com voldríem per una manca de liquiditat.
Cal potenciar les polítiques a favor de les nostres empreses, millorar les comunicacions, simplificar els tràmits, abaratir l’energia… Actualment no es deixa avançar en aquest camí, constantment hi ha traves que perjudiquen el teixit productiu català.
Les pensions són un dels objectius més recurrents per afeblir el vot independentista de la gent més gran, però els raonaments, si hi són, no s’aguanten  per cap lloc. Hom hauria de saber que les pensions es paguen amb les contribucions dels treballadors, a més, la gent que ha cotitzat a la SS espanyola rebrà les seves prestacions independentment d’on es trobi i d’on sigui.
L’altre focus bel·ligerant el trobem amb la llengua. Fins avui la immersió lingüística ha donat uns resultats òptims en l’aprenentatge de la llengua catalana i la llengua castellana. No s’ha d’oblidar que la llengua amb una posició més dèbil és la catalana per raons òbvies, el castellà exerceix una força brutal contra les llengües veïnes, és una qüestió natural en l’evolució de les llengües; així doncs, la llengua que es troba en una posició de debilitat ha de dotar-se d’eines per poder sobreviure. I no parlem ja de les denominacions estranyes que els polítics defensen per eliminar el català (LAPAO, el valencià com a llengua diferent del català…) sense tenir en compte el parer dels lingüistes, com si jo que no entenc un borrall química discutís amb un químic sobre química.
Cal treballar en l’Educació perquè aquesta és la clau del nostre futur, la clau del futur de qualsevol societat que vulgui créixer i enriquir-se. Amb un nou país podríem invertir cada any en infraestructures i en professorat, i, per damunt de tot, podríem invertir en cada un dels nens i nenes que necessiten algú al seu costat.
Espanya és el segon país amb més km d’AVE i un dels darrers en la seva xarxa de rodalies i trens de mitja distància. El model espanyol no és el nostre, no és tracta de treballar de cara a la galeria gastant milions amb infraestructures que utilitzen quatre, cal treballar per a la ciutadania, tota ella.
Així podríem seguir una i altra línia però penso que no cal. La candidatura de Junts pel Sí vol revertir aquesta situació i la única manera de fer-ho és amb la nostra llibertat. Recordem que no vam ser nosaltres els que vam demanar formar part d’Espanya, ens van annexionar per la força i ara volem tornar a ser lliures però democràticament i pacíficament. Jo vull també una Espanya forta i unida com a veïna d’una Catalunya forta i unida, i lliure.
Aquests dies observem que la gent està il·lusionada, esperançada i amb ganes. Els actes al Pla d’Urgell, a les Garrigues, Segarra… arreu estan plens de gent que escolta i pregunta, però per damunt de tot clama per la llibertat i a no cedir en aquest camí que ja albira un nou dia.

Francesc Pla Falip
(Secretaria d’imatge i comunicació, moviments socials i polítiques LGTB de la Federació Regional d’ERC Lleida. I candidat de Junts pel Sí)