Adoctrinament?

Ja es desprenia de les paraules del pitjor ministre d’Educació que hem patit que l’escola catalana no feia allò que se li suposava des del Ministeri d’Educació que havia de fer: españolizar a los niños catalanes. És a dir, que l’escola catalana -el seu professorat- no feia allò que era desig de l’exministre Wert: adoctrinar l’alumnat, espanyolitzar-lo dit de manera eufemística.
I, és clar, ja ho diu el refranyer castellà: “Piensa el ladrón que todos son de su misma condición”. Té gràcia que els hereus de la Formación del Espíritu Nacional –l’antic FEN, se’n recorden?- diguin ara que l’escola catalana adoctrina. I els ladrones, després de Wert, han crescut com els bolets: de Rivera a Guerra passant per García Albiol i Méndez de Vigo el qual ha ordenat obrir una investigació a la Alta Inspección Educativa per esbrinar quantes estelades hi ha per aula en els centres educatius de Catalunya.
En la seva dèria per perseguir tot allò que es mogui a l’entorn del dret a l’autodeterminació, el focus ja fa dies que està encarat cap a l’escola i, evidentment, cap al professorat que hi treballa.
Hem de dir que no, senyors Guerra, Rivera, Méndez de Vigo, García Albiol i tants altres. A l’escola catalana ni ara ni mai s’ha adoctrinat ningú en cap sentit, més aviat tot el contrari: allò que s’ha fet ha estat la promoció dels valors de pau, tolerància, respecte i solidaritat, entre altres. Els i les docents d’aquest país s’han dedicat sempre, i ara també, a treballar per al redreçament d’un ensenyament públic que els progenitors ideològics dels que ara aixequen la veu van liquidar. Allò a què ha contribuït el professorat és a la integració del milió llarg d’alumnat nouvingut arribat a Catalunya en els darrers anys, moltes vegades sense els recursos necessaris. Allò en què el professorat s’hi ha deixat la pell ha estat en tornar a l’escola la democràcia llargament segrestrada. I, evidentment, ho ha fet servint-se del català com a llengua vehicular, la llengua pròpia, tal i com fan tots els països normals del món.
Deixin de buscar a l’escola catalana, difamadors de la tasca dels docents d’aquest país, allò que no hi trobaran mai: l’adoctrinament de l’alumnat en cap sentit. Els convidem a entrar-hi quan vulguin perquè deixin de parlar -de mentir i d’intoxicar- d’oïda. Els rebrà un espai de convivència i respecte per totes les maneres de pensar -cosa que vostès no afavoreixen amb les seves declaracions i iniciatives parlamentàries- i, també, és clar, un espai d’aprenentatge i de creixement en llibertat.
Capítol a part mereixen les miserables declaracions del Sr. Xavier Garcia Albiol, de qui més de 250.000 signatures recollides en pocs dies demanen que sigui denunciat per calúmnies per la Conselleria d’Ensenyament. L’assignatura “Ensenyar a odiar a Espanya” de què parla qui volia escombrar la seva ciutat d’immigrants, només la imparteixen persones com ell que busquen de manera vergonyant la provocació continuada per obtenir, com sigui, una resposta violenta que no es donarà. Si li quedava una engruna de dignitat, senyor diputat, retracti’s d’aquestes greus acusacions, demani perdó i dimiteixi. Sense odi, li ho agrairem.

Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)