Una cinquantena de persones van participar en la primera Jornada Cultural dels Amics del Tossal de les Tenalles de Sidamon (coincidint amb el primer aniversari de l’entitat) que va servir per reivindicar aquest enclavament ibèric, únic al Pla d’Urgell.

La jornada es va fer en el mateix Tossal i es va iniciar amb una xerrada del president dels Amics del Tossal de les Tenalles, Sebastià Garralón, sobre l’economia i l’entorn que rodejava el jaciment ibèric. Atenent a la premsa, Garralón va reivindicar la importància del Tossal i que la seva recuperació i dignificació és «un projecte a llarg plaç que necessita l’ajut de tots». També va aprofitar per recordar que el Tossal desdiu els que diuen que el Pla d’Urgell és una comarca sense història. Així, va considerar que l’absència de restes es deu més al fet de l’acció humana, al ser una comarca agrícola que ha patit moltes transformacions orogràfiques. De fet tal com diu el seu nom, el Tossal de les Tenalles, es tracta d’un enclavament elevat i en una de les poques zones de secà del Pla d’Urgell. Per reblar l’afirmació, el president dels Amics del Tossal de les Tenalles va dir que es conserven restes de «fòssils de mamut» així com alguna «peça lítica» trobades a la zona del Tossal.

Tant Garralón com l’alcaldessa de Sidamon, M. Dolors Tella, van coincidir que el principal i primer objectiu es aconseguir que l’espai passi a ser de titularitat municipal, pel que s’està en tractes amb els actuals propietaris.

En aquest sentit, Tella va ressaltar que s’estan plantejant actuacions pels propers anys de condicionament, conservació i senyalització del Tossal. En aquest sentit va destacar el suport de Ponent Actiu i la Diputació de Lleida ja que «caldran molts recursos» per tirar endavant les actuacions. De moment es compta amb un pressupost inicial de 34.000 euros.

Tella també va considerar que el Tossal és «una peça clau de la nostra història» i va agrair el treball dels Amics del Tossal de les Tenalles, tant el fet com el que ha de venir, com el que podria ser una tercera excavació, després de la primera (fa un centenar d’anys, al 1915), i la segona, a principi dels 80 del segle passat.

Jornada Cultural

A més a més de les explicacions de Garralón, la jornada va comptar amb un taller d’escriptura ibèrica supervisat per Ignasi Garcés, docent d’Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Els assistents van poder escriure el seu nom al iber o fer traduccions d’aquesta llengua al català ajudats per un signari que es va donar als participants. Garcés va explicar que l’iber és «un sistema semi-sil·làbic» i que «no es tant complicat de llegir». Sobre la seva pervivència en la nostra llengua n’hi ha alguna com pot ser «bassa» però «són comptades» les paraules que han arribat a l’actualitat.

La jornada es va tancar, al Tossal, amb un tast ibèric en que es va recordar que aliments com les olives, l’oli, el pa, el formatge o els embotits (com a carn transformada) ja eren present en el món ibèric. I va tenir un punt final amb una visita a l’espai museístic que s’està fent a la casa de la vila de Sidamon.

Apunt relacionat: La instantània. Amics del Tossal de les Tenalles

The post La jornada dels Amics del Tossal de les Tenalles de Sidamon reivindica la recuperació d’aquest espai ibèric appeared first on VilaWeb.

Huguet ha dit que havia accedit als dos càrrecs avisant que tenien data de caducitat i ho ha fet a mitja legislatura, coincidint amb els canvis habituals de consellers al Consell Comarcal.

Huguet porta 30 anys de vida política activa i pública, quan va entrar a l’Ajuntament de Sidamon d’on és alcalde des del 2000 (abans havia estat tinent d’alcalde). Al Consell Comarcal hi ha estat 20 anys, 2 com a president i 12 com a vicepresident.

Preguntat de que ressaltaria d’aquesta llarga vida política, Huguet s’ha mostrat especialment satisfet d’haver aconseguit la construcció de la nova escola i la llar d’infants, uns equipaments llargament reclamats pel poble.

Huguet sempre a estat vinculat amb Convergència i ara amb el PDCat, on hi seguirà militant.

Sidamon i Consell Comarcal

Si no hi ha cap imprevist, l’alcaldia de Sidamon serà ocupat per la regidora Dolors Tella i actual directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida.

Pel que fa al Consell Comarcal, la presidència serà per Joan Trull, alcalde de Vilanova de Bellpuig, coincidint amb el ple on també prenguin possessió del càrrec els 5 nous consellers comarcals.

The post Josep M. Huguet deixa la presidència del Consell Comarcal i l’alcaldia de Sidamon appeared first on VilaWeb.

Segons ha explicat l’alcalde de Sidamon, Josep M. Huguet, s’està canviant de la carretera cap a l’església a més del la Font (el més llarg del poble, segons l’alcalde). S’ha deixat la carretera (que té un enllumenat més modern) i la resta del poble per una següent fase.

Huguet xifra que el canvi ha de suposar un estalvi del 80% del consum elèctric a partir de l’estudi que ha fet l’enginyeria que ha dissenyat el projecte. El canvi d’enllumenat l’està fent l’empresa Instal·lacions Sebastià Garralón que ja està enllestint els darrers carrers.

The post Sidamon renova part de l’enllumenat públic amb làmpades led appeared first on VilaWeb.

El cap de l’Executiu ha defensat “l’estructura d’estat que és l’educació” i ha subratllat que a Catalunya “ho fem bé, de vegades amb condicions que són millorables, però ho fem perquè les persones que hi són, els educadors, els pares, els alcaldes que procuren que els equipaments estiguin en condicions, tot el poble que envolta l’escola, sabem que les escoles són temples de civilitat i és on es construeixen els ciutadans del futur, la gent que volem que sigui lliure, perquè quan parlem d’un país lliure ens referim a això”.

En aquest sentit, el president Puigdemont ha fet notar que “sabem que hi ha amenaces externes que ens poden posar en risc” el model educatiu, però ha afegit “no se’n sortiran si ens veuen com ens veuen avui a Sidamon, tot el poble reunit a l’entorn d’un equipament cultural i educatiu”.

El president també ha posat en valor la tasca dels responsables docents que “en condicions més bones o més dolentes han estat al peu del canó i han entès que la finalitat última de la seva feina és educar la mainada perquè el dia de demà quan hagin d’educar els seus fills els transmetin aquest patrimoni immaterial, que és el de l’educació”.

Carles Puigdemont ha inaugurat les noves instal·lacions de l’escola rural d’educació infantil i primària de Sidamon acompanyat de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz. Aquest equipament, amb una superfície de més de 1.000 metres quadrats, ha tingut un cost d’1,7 milions d’euros. El centre, amb cinc aules ampliables a set, té una vuitantena d’alumnes, des de P3 a 6è de primària.

El Timó forma part de la ZER (Zona Escolar Rural) Plaurcen. La ZER es una institució educativa de caràcter públic formada per escoles rurals, generalment d’un entorn proper. Es considera com un centre únic, que respecta l’entitat jurídica de les escoles que la integren amb la

The post El president Puigdemont defensa,a Sidamon, la inviolabilitat del sistema educatiu català appeared first on VilaWeb.

La Coma fou el primer centre del país a atendre persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de conducta. Durant l’acte es va poder escoltar una conferència del doctor Carles Alsinet i fou presidit pel president de la Fundació Aspros, Jaume Herrera, acompanyat de l’alcalde de Sidamon, Josep M. Huguet, i el delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré.

The post El centre La Coma d’Aspros, a Sidamon, fa 20 anys appeared first on VilaWeb.

Segons la informació, els punts negres són llocs on, a més a més del ja deteriorat estat de les instal·lacions, hi ha incidències especials, pendents de reparació, que ocasionen encara més retards.

Així, segons el mapa interactiu que ha publicat la televisió pública catalana, a Sidamon hi ha dos punts negres. Cadascun origina el mateix retard, 1 minut, i tenen el mateix origen, l’estat de la via. En els dos trams es podria anar a 140 quilòmetres per hora però en un s’ha de reduir a 70 i en l’altre a 80.

Altres punts negres

Amb els dos punts esmentats, en la línia Lleida-Cervera hi ha un total de 7 punts negres. 3 entre Lleida i el Pla d’Urgell i 2 del Pla d’Urgell fins a la capital de la Segarra. En aquest tram hi ha el punt negre més important de tota la línia (de Lleida a Barcelona). Es a la Granyanella, on l’estat d’un terraplè origina 3 minuts de retard ja que obliga a reduir de 130 quilòmetres per hora a 20.

De Cervera a Manresa hi ha 4 punts negres més i des de la capital del Bàges a Barcelona, on la línia s’anomena R4, n’hi ha 9 més.

The post Un parell de punts negres de la línia de tren Lleida-Manresa-Barcelona, al Pla d’Urgell appeared first on VilaWeb.