Opinió Archives - VilaWeb

Al costat de la ciutadania (per Anna Carné)

Thu, 03 Dec 2020 09:32:15 +0000

A causa de la pandèmia, fa uns mesos que estem vivint uns moments d’incertesa, de constant canvi i lligats a una quotidianitat que està en continua transformació, una transformació que ens porta sovint a uns escenaris desconeguts, que encara que segueixin una progressió determinada no tenim la certesa de com serà el decurs dels esdeveniments.

La COVID-19 ha impactat greument en la nostra societat i en la vida diària de tots nosaltres, provocant desajustos a les persones, entitats, associacions, serveis… Aquests s’han fet evidents en les persones a nivell emocional, físic, social… i també en formats més generals com és l’àmbit econòmic, polític, de salut, de serveis…

Des de l’Ajuntament de Mollerussa i, en especial de la regidoria d’Acció Social i Comunitària, Ciutadania i Infància, volem estar al costat de la població i ara més que mai, escoltant, detectant, acompanyant, ajudant… amb l’objectiu de caminar al costat de les persones, en tot moment, fent front a les casuístiques que formen part de les vivències diàries dels ciutadans de Mollerussa

I per aquest motiu, volem continuar al costat de la ciutadania per atendre-la, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe… I ho volem fer, renovant el segell d’excel·lència de Ciutat amiga de la Infància per UNICEF, estant al costat dels joves a través del Centre Obert i de l’Espai Jove Intercultural, apropant-nos a les persones grans amb la figura de l’Amiga de la Gent Gran des del programa No et quedis a casa i el Casal Municipal i oferint el servei d’Acollida Municipal a les persones nouvingudes.

25-N: Trenquem el gel del masclisme (per Helena Martínez)

Wed, 25 Nov 2020 10:27:47 +0000

. Arribar a un lloc on estar segura i tranquil·la, un lloc on ser.

Al novembre també arriba una data assenyalada. Una data que apel·la consciències, assenyala vergonyes i alimenta lluites. Arriba el 25 de novembre, Dia Internacional per l’Erradicació de les Violències Masclistes. Enguany hem viscut mesos confinades a les nostres llars com a únic refugi que ens protegiria d’un virus que ha estès el seu mal per tot el món, però, paradoxalment, s’ha posat de manifest la crua existència d’una altra realitat: hem pres més consciència que mai de l’existència d’un altre mal, també estès per tot arreu, que persisteix dins les llars —que haurien de ser refugi—, on moltes dones no poden sentir-se segures.

Massa vegades ha arribat el pitjor dels desenllaços i la violència masclista ha mostrat la més cruenta de les seves cares, el feminicidi. La punta de l’iceberg. Aquella que tothom és capaç d’identificar, condemnar i rebutjar. Però què passa per sota de l’iceberg? La violència implícita, la que es troba amagada, submergida en l’aigua. Doncs passa que en ella s’amaguen les violències que aguantem dia rere dia i que perpetuen la continuïtat del gel visible, el compacten i fan molt difícil que es pugui dinamitar.

Quan parlem de posar-nos les ulleres lila parlem d’això. De posar-nos les ulleres que ens han de permetre veure-hi més i millor aquesta altra realitat de la qual parlava. Hem de submergir-nos per veure el que hi ha sota la punta de l’iceberg i el manté damunt l’aigua. Parlem del llenguatge sexista i excloent, del xantatge emocional, la publicitat sexista, la culpa, el control, la manca de visibilització, l’humor masclista, la cosificació i un llarg etcètera d’actituds de menyspreu que tenen com a objectiu la dona.

Cal que ens hi submergim, l’identifiquem i el denunciem, assumint la responsabilitat que hi tenim perquè només prenent consciència del que fem podrem canviar-ho. Perquè el que s’hi amaga normalitza un sistema de violències que a mesura que s’amplifiquen arriben a nivells de violència explícita tals com els insults i les amenaces, fins a saltar a l’abús sexual, les agressions físiques, les violacions i, a dalt de tot d’aquesta muntanya gèlida, els assassinats.

Les dades són esfereïdores i ens diuen que una de cada dues dones han patit algun tipus de violència explícita. Això significa que, efectivament, moltes dones portem una mica de novembre dins. Però nosaltres ja ho sabíem, no ens calen enquestes que ho verifiquin. Per sort, moltes supervivents han alçat la veu, han dit prou i han fet visible aquesta realitat.

Assumint cadascú les responsabilitats que ens pertoquen, des de les institucions, la feina, l’escola, des de casa i el carrer, hem d’assenyalar aquelles violències que ens impedeixen viure lliurement i perpetuen aquesta estructura masclista.

Tant de bo un dia el novembre no porti aquesta melangia i ens desfem d’aquesta rèmora perquè la boira serà símptoma de refugi segur per a totes. El que està clar és que no farem ni un pas enrere, per les que malauradament han assassinat, les supervivents, les que han decidit trencar el silenci i les que encara no poden fer-ho.

Totes elles ens són refugi i ens donen forces per seguir trencant el gel.

Helena Martínez i Siurana

Diputada d’Igualtat de la Diputació de Lleida

i regidora a l’Ajuntament de Torrefarrera

The post 25-N: Trenquem el gel del masclisme (per Helena Martínez) appeared first on VilaWeb.

Transformar l’economia per arrelar-nos al territori (per Joan Talarn)

Mon, 09 Nov 2020 07:38:48 +0000

.
Amb el pas del temps i especialment a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, hem sabut lligar de manera efectiva la cura del nostre entorn paisatgístic amb la singular qualitat dels productes i serveis que hi oferim: gastronomia amb ingredients d’una horta i una ramaderia curats al natural, turisme cultural i patrimonial sense aglomeracions, la proximitat entre els centres de treball i les nostres llars en un entorn segur i saludable…
Però no podem ni hem de quedar-nos aquí. El risc seria tancar-nos en una mena de monocultiu que ens atorgui una simple qualificació de reserva natural per al gaudi dels que ens venen a visitar, paradoxalment, a costa d’impedir-nos no el creixement sinó el manteniment mateix de la nostra forma de vida. La demarcació de Lleida, la més gran i la més despoblada de Catalunya, ha trobat fins ara la fórmula per a defensar la nostra forma de vida malgrat l’evident falta d’inversions en infraestructures que ens resten competitivitat en comparació a les zones més properes a l’àrea metropolitana de la capital. Un dels exemples més paradigmàtics és la inexplicable odissea per a connectar-nos per autovia amb Tarragona, on les terres de l’interior tenim el nostre port, la nostra porta a les exportacions dels productes amb segell lleidatà tan valuosos.
Ens hem de transformar, és evident. I ho hem de fer amb la intel·ligència i el coneixement adquirit en dècades passades i sense caure en el fals debat que, per créixer, hem de sacrificar les nostres singularitats i el nostre medi ambient. L’era del creixement a base de polígons amb indústries que generen molta mà d’obra però malbaraten el medi ambient ja ha quedat enrere, i afortunadament a les nostres contrades només s’ha donat en comptades ocasions. No hem pogut retenir població, és cert i és un problema, però es tracta d’un problema que podem abordar en millors condicions ara com ara, que ja tenim clar a què no pensem renunciar, que és la qualitat de vida. I aquesta és, precisament, la nostra millor oportunitat per a guanyar el futur.
Totes aquestes reflexions cobren més força que mai a causa dels efectes socioeconòmics produïts per la pandèmia de la Covid-19, però us he de dir que des de la Diputació de Lleida, i especialment des del Patronat de Promoció Econòmica, ja ens havíem dedicat de ple al projecte de Transformació Econòmica de les terres de Lleida des de l’inici de l’actual mandat, quan la possibilitat que un virus posés en escac la nostra societat només podia protagonitzar novel·les i pel·lícules de ciència-ficció. Perquè la Covid-19, en realitat, ha accelerat la percepció ciutadana i dels agents econòmics de l’encert en les anàlisis que ja al desembre de l’any passat fèiem des del Patronat: cal transformar la nostra economia per trobar, enfortint els nostres recursos i potencialitats, les oportunitats que ens permetin retenir població i talent per la senzilla raó que des dels nostres municipis tenim la força suficient com per a desenvolupar els nostres projectes de vida. I aquest factor, alhora, ens ha de permetre atreure nou talent a les nostres contrades.
En les darreres setmanes ha començat ja a surar cap a l’opinió pública la concreció efectiva de projectes encaminats cap a la transformació econòmica de les terres de Lleida. Us podeu imaginar que una Oficina Tècnica que coordini les inversions europees de transformació entre Generalitat i Diputació per fomentar l’economia verda, circular i digitalitzada no s’improvisa d’un dia a l’altre; com tampoc la creació d’una àrea d’investigació per al desenvolupament de la tecnologia 5G; o la refundació de l’actual Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida en el futur Patronat de la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida. Són projectes que venen d’abans de la pandèmia i que hem liderat des de la Diputació de Lleida per encarar amb garanties l’etapa post-Covid, juntament amb tota una sèrie de mesures que també analitzem en detall abans d’anunciar-les.
L’objectiu final no el podem perdre de vista, i en part l’hem pogut visualitzar en el resultat de l’enquesta sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que aquesta setmana ha donat a conèixer el Patronat de Promoció Econòmica. Ha de ser la globalitat de la societat, això és les institucions i les entitats però també la ciutadania lleidatana en general, que s’ha de comprometre a maximitzar els esforços de manera col·laborativa en pro d’un objectiu comú, que és la recuperació del teixit productiu local.
Des de les administracions ens toca promoure, com fem a la Diputació, mesures d’impuls d’un nou marc socioeconòmic, però us vull esperonar a posar en valor petits canvis individuals, com dedicar més espai de la nostra bossa de la compra als comerços locals, que seran prou poderosos com per facilitar les polítiques d’arrelament a una terra que la volem nostra, però també pròspera, gràcies a les nostres pròpies oportunitats i singularitats.

Joan Talarn i Gilabert
President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís

The post Transformar l’economia per arrelar-nos al territori (per Joan Talarn) appeared first on VilaWeb.

En memòria de Ramon Companys (per Joan Talarn)

Sun, 25 Oct 2020 18:32:04 +0000

. Des de l’emblemàtic Estany Gento van llançar al 1989 la primera campanya de promoció del territori sota el lema ‘Ara Lleida’, que encara avui en dia és, i ho seguirà essent per molts anys venidors, sinònim de turisme de qualitat, compromès amb les Terres de Lleida i la seva gent.
Però, com deia, Ramon Companys ha tingut una vida política molt més longeva, que va començar a Sidamon, la seva vila nadiua, sent el primer alcalde democràticament escollit pels seus veïns a les eleccions de 1979. Aquelles primeres alcaldies, després de la llarga nit de la dictadura, van significar un alè d’aire fresc que va transformar el país des dels racons més petits de la nació. Aquella generació de valents i valentes es van posar al capdavant d’estructures anquilosades, massa vegades ineficients, i invertint-hi imaginació i moltes hores de feina i compromís personal, les van transformar en allò que dona força als municipis: la primera baula de la governança de la ciutadania.
Bon representant d’aquella fornada de joves polítics que estaven creant una forma de governar pràcticament des del no-res, Ramon Companys va compaginar l’alcaldia, fins a l’any 2003, amb altres càrrecs de representació, com el Senat i el Congrés dels Diputats, on va ser vicepresident, i també fou delegat del govern de la Generalitat a Lleida. I sempre, així ho certifiquen qui més el van conèixer, fent gala d’un alt grau d’honestedat, seriositat i ganes de trobar solucions als problemes, que és, al cap i la fi, la principal funció que hem de complir aquells que ens dediquem a la política.
Que el seu principal llegat sigui l’Ara Lleida és destacable avui en dia més que mai. Quan el concepte de transformació econòmica s’està posicionant a l’agenda pública, hem de recordar que aquell dia a Estany Gento es va posar la primera pedra del primer projecte de transformació econòmica del nostre territori. Descansi en pau.
Joan Talarn i Gilabert
President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís

The post En memòria de Ramon Companys (per Joan Talarn) appeared first on VilaWeb.

Cultura segura, necessària i essencial (per Joan Ramon Domingo)

Fri, 16 Oct 2020 06:52:11 +0000

Malgrat això, en temps de crisi, el món de la cultura acostuma a ser el gran damnificat i sovint veu com se li retallen uns recursos ja de per si prou minsos.

A la nostra ciutat, una bona part de l’activitat cultural la generen les nombroses entitats locals a les quals, aprofitant aquestes ratlles, vull fer arribar el nostre agraïment, un cop més, per la seva predisposició, la seva dedicació i el seu esforç en una tasca que es realitza sempre de forma altruista i en benefici del poble.

Ara, arran de la pandèmia que estem patint des del passat mes de març, moltes d’aquestes entitats s’han vist greument afectades i han hagut de suprimir o ajornar actes i adaptar-se, en la mesura del possible, a aquesta nova situació pel que fa a cursos, reunions, assajos, formació i qualsevol activitat fins fa uns mesos rutinària.

És per això, que des de l’Ajuntament, ens toca estar al costat d’aquestes entitats i mirar d’ajudar-les a recuperar al més aviat possible la seva activitat, al mateix temps que hem de prendre noves iniciatives per engrescar la població a participar i a gaudir, sempre tenint presents i aplicant totes les mesures de seguretat, de qualsevol acte que es realitzi a la nostra ciutat. A poc a poc, volem recuperar el pols cultural, reobrir els espais a les entitats i el públic i reprendre la programació pròpia de l’àrea de Cultura potenciant un vessant més didàctic que pugui resultar atractiu per a un públic més jove que aprengui a estimar la Cultura en qualsevol de les seves disciplines i que garanteixi la continuïtat de les entitats i l’èxit de noves iniciatives culturals que puguin sorgir a la nostra ciutat.

Així doncs, també des de la regidoria de Cultura, treballem per recuperar el ritme viu que sempre ha caracteritzat la nostra ciutat i, en aquest aspecte, destaquem la reobertura i represa d’activitats de la Biblioteca Comarcal i del Museu de Vestits de Paper; la programació de concerts, xerrades i espectacles organitzats per les entitats i associacions abans esmentades o bé per la mateixa regidoria; l’estudi i recuperació de nous espais per activitats culturals i també en projectes singulars que facin de Mollerussa un referent cultural de les terres de Lleida.

En resum, ens mou l’afany de, en la mesura del possible, incentivar i acompanyar associacions, entitats i sobretot públic per a tornar a omplir els espais i les agendes, oferint el més ampli ventall d’actes possible en totes les disciplines culturals perquè, com ja hem dit, la cultura és segura. I necessària, molt necessària per tirar endavant com a país i com a societat.

Joan Ramon Domingo, regidor de Cultura, Acció Externa, Serveis Municipals, Mercat i Fires i Protecció Animal de Mollerussa

The post Cultura segura, necessària i essencial (per Joan Ramon Domingo) appeared first on VilaWeb.

Companys i el camí de la llibertat (per Joan Talarn)

Thu, 15 Oct 2020 06:27:14 +0000

. En aquesta gesta va ser ajudat per Josep Maria Espanya, expresident de la Diputació de Lleida i conseller de Governació; Ventura Gassol, de Cultura, i Frederic Escofet, comissari general d’Ordre Públic. Per aquest profund sentit d’humanitat i responsabilitat envers tots els ciutadans del país, els consellers Espanya i Gassol i el comissari Escofet van haver d’exiliar-se davant les amenaces de mort que reberen, mentre que paradoxalment l’acció salvadora del president Companys no esdevingué cap atenuant en el judici-farsa que el condemnà a mort. Encara ara, ben pocs mots de reconeixement s’han sentit en aquesta direcció, com recordava no fa gaire el recentment traspassat Hilari Raguer: “Sentint-ho molt, l’Església catalana està en deute amb el president Companys perquè encara no ha reconegut ni agraït els seus esforços humanitaris en temps del terror de l’estiu del 36. Companys va salvar moltes vides”.

Lluís Companys visqué moments d’enorme dificultat, de qüestionament ad hominem i de solitud al capdavant de la presidència de la Generalitat. Els Fets d’Octubre de 1934 van desfermar una dura repressió espanyola arreu del país, especialment contra els partits catalanistes, els sindicats, el Parlament i la Generalitat. Quan Companys retorna del seu empresonament, la Segona República encara no havia afrontat o resolt la reforma militar, la qüestió religiosa i els problemes agrari i territorial. I, en esclatar la guerra, hagué de fer front a la situació caòtica del territori sense disposar de cap força coercitiva i, en una mena de constant històrica que perviu fins als nostres dies, també a les contínues ingerències dels més alts representants del poder central de la República, els presidents indissimuladament anticatalans Azaña i Negrín.

Enguany, quan s’acompleixen 80 anys de l’assassinat del president Lluís Companys i Jover, aquesta efemèride ens recorda que la lluita per les llibertats nacionals i socials i els Drets Humans ha tingut al llarg de la nostra història defensors d’excepció que amb el seu sacrifici ens assenyalen el camí a seguir: “Lluitem contra els que no amaguen el seu menyspreu per tots els valors de la moral humana i que no admeten ni reconeixen altra base de llei, ni fonament de poder, que l’instrument de les armes” (del discurs del president Companys en la sessió del Parlament del 18 d’agost de 1937).

Malauradament, algunes d’aquestes paraules ressonen massa en molts dels discursos polítics que fem en l’actualitat, una actualitat que a Catalunya no s’espolsa la xacra de la repressió contra aquells que treballem per gaudir d’un país més lliure i més just, el de la República Catalana.

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís

The post Companys i el camí de la llibertat (per Joan Talarn) appeared first on VilaWeb.

Un mollerussenc compromès (per Marc Solsona)

Thu, 01 Oct 2020 09:27:53 +0000

. Fou regidor de l’Ajuntament de Mollerussa, president del Club de Bàsquet, del Club de Tenis, de l’Orfeó Renaixença, membre del Comitè organitzador del Concurs de Vestits de Paper, membre del comitè local del Partit Demòcrata, escriptor, actor i director del Grup de Teatre Rossinyol i activista compromès amb Catalunya i la seva llibertat nacional. La llista és llarga i bona mostra de com era el seu compromís amb la ciutat.

Insistent, persistent i amb bon humor, amb els seu acudits i les seves reivindicacions i vivències, el Josep Maria era un anecdotari de Mollerussa, una persona que sentia la ciutat com una part inseparable del seu cos i de la seva vida.

Personalment, he compartit amb ell moltes de les responsabilitats que ell ha exercit. Ho he fet com a alcalde, com a company de partit, com a Lluquet dels Pastorets que ell ens dirigia, com a soci del Club de Tenis, com a jugador de bàsquet quan ell n’era president i com a mollerussenc que va néixer el mateix any que es van recuperar les festes de Sant Isidori i es va estrenar l’Orfeó Renaixença, una circumstància que ell sempre molt amablement i públicament em recordava.

En definitiva, el Josep Maria era, és i serà una persona imprescindible per explicar la vida associativa de la ciutat dels últims 50 anys. És per això que, des del record i l’afecte a ell, a la Maria Teresa, a l’Eduard, la Mònica i el Roger, vull expressar en aquestes paraules la consideració i el respecte que es mereix.

Descansi en pau.

Marc Solsona Aixalà

Alcalde de Mollerussa

The post Un mollerussenc compromès (per Marc Solsona) appeared first on VilaWeb.

1-O, la continuació d’una voluntat històrica (per Joan Talarn)

Thu, 01 Oct 2020 09:23:53 +0000

I, potser, el darrer cop judicial assestat contra Catalunya, la injusta inhabilitació del president Quim Torra per exercir la llibertat d’expressió, ens torna a entelar de negre la mirada més immediata. Però no ens equivoquem, no és la primera i probablement no serà la última pedra que ens aixequen al camí de la construcció nacional, i la superarem, una vegada més, amb la mateixa tenacitat com ho vam fer aquell 1-O.

El referèndum d’ara fa tres anys no fou cap acció fortuïta, sinó l’esclat d’un procés acumulatiu de segles, al qual hi han contribuït tots els nostres perseguits, represaliats i exiliats de tots els temps. Catalans d’extraccions socials diverses que mai no van perdre l’esperança que algun dia el poble de Catalunya tornaria a ser lliure dins el concert de les nacions.

Mentre hi ha països que el segle passat van abolir els delictes de rebel·lió i sedició perquè els consideraven medievals, sense sentit en les societats democràtiques emergents, al segle XXI, situat en una esfera en què el poder equival a justícia, l’Estat espanyol és capaç d’imposar penes d’un total de 100 anys de presó als representants legítims del poble de Catalunya per convocar un referèndum d’autodeterminació, fent gala d’una absoluta indolència institucional contra el sofriment de tot un poble, una cultura i una llengua. Sentències injustes que mostren l’antagònic sentit del poder d’allò que anomenem ‘deep state’.

La votació del Primer d’Octubre fou la continuació de la voluntat històrica de tots aquells catalans que ens han precedit en la lluita sostinguda per les llibertats individuals i col·lectives. Gent que des del minut 1 de la pèrdua de les llibertats nacionals va saber resistir i mai no va acceptar la dilució dins l’Espanya uniformitzadora, la que no troba cap preu massa alt en la defensa de la seva integritat territorial, la que continua ancorada en els privilegis d’unes oligarquies extractives que perduren fins als nostres dies i que tenallen Catalunya en tant que la seva última font d’ingressos.

Els moments sublims i inoblidables són poc freqüents. La majoria de vegades el lliscar històric es limita a enllaçar, indiferent, un fet rere un altre, perquè han de passar milions d’inútils hores universals abans no es produeixi un moment veritablement històric, escriu Stefan Zweig al seu Moments estel·lars de la humanitat. El Primer d’Octubre de 2017 és un d’aquests escadussers moments en els quals una decisió perdurarà per sempre més en la memòria de la gent com un valor inalienable d’una fita històrica i com un monument a la voluntat, dignitat i coratge de tot un poble.

No podem oblidar l’1-O, ni ho volem fer, convençuts que tornarem a vèncer a l’hora de mostrar un poble que defensa les urnes davant la barbàrie, un poble que es mobilitza ferm contra les sentències injustes i un poble que sap aprendre dels cops infringits, també, a les seves expectatives més immediates. Ho tornarem a fer, com molt dignament va proclamar Jordi Cuixart davant el tribunal que el condemnava, perquè volem guanyar el dret al benestar, la justícia i el benestar per a tothom, i la República Catalana és l’eina per aconseguir-ho, com també ens recorden Oriol Junqueras i Marta Rovira al seu llibre Tornarem a vèncer.

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís

The post 1-O, la continuació d’una voluntat històrica (per Joan Talarn) appeared first on VilaWeb.

Comencem nou curs escolar (per Dolors Bargalló)

Fri, 18 Sep 2020 21:35:11 +0000

.668 a Infantil i Primària i 1.384 a Secundària, han tornat aquesta setmana a les aules a Mollerussa juntament amb els que cursaran Batxillerat. Hem començat un nou curs escolar, atípic per totes les mesures que cal aplicar en prevenció de la Covid-19, però també molt necessari. Els centres educatius estan preparats per afrontar-lo perquè els seus equips directius i el professorat que hi treballa s’han aplicat de valent en tasques que, segurament no els són pròpies però que les circumstàncies han obligat a dur a terme. Des de l’Ajuntament ens han trobat i ens trobaran sempre al seu costat per ajudar-los i complementar-los quan cal.

L’escola és comunitat, és ciutat, és vida i cal que recuperi el pols que va quedar aturat fa sis mesos, això si, seguint tots els protocols de prevenció i vetllant, com d’altra banda sempre ha fet, per la seguretat tant del seu alumnat com del professorat.

El compromís del govern municipal amb l’educació és clau i a Mollerussa s’articula a través del Pla Educatiu, amb la participació de la ciutadania (les associacions culturals, socials i esportives) i on es plantegen formes també alternatives de treball en xarxa des de la perspectiva d’escola-famílies-comunitat/territori.

El gruix de polítiques educatives de caràcter compensatori a Mollerussa l’encapçalen les escoles bressol, l’escola de música i arribem fins a l’escola d’adults. La voluntat d’aprofitar i articular les potencialitats és també un pol d’atracció important per a estudiants de fora vila. Cal assenyalar, en aquest sentit, que l’oferta educativa de Mollerussa supera les 5.000 formacions diàries repartides per les diferents etapes del currículum escolar, des de les escoles bressol fins a l’escola d’adults o les aules universitàries per a la gent gran passant també pels cicles formatius i l’educació especial.

Els cicles formatius o la formació professional de tota la vida, ha experimentat un fort creixement els últims anys a tot Catalunya, un augment que, en el cas de Mollerussa es trasllada en el fet de trobar una extensa oferta de titulacions oficials reglades en diversos àmbits, més d’una trentena, on els centres aposten per potenciar els cicles formatius amb alt índex d’inserció laboral i els de sectors emergents, com ara els d’activitats eqüestres, sistemes microinformàtics i xarxes, instal·lacions de telecomunicacions, automatització i robòtica industrial,… una formació que facilita les competències i les qualificacions necessàries per a l’accés i la progressió professional en el món laboral.

Comencem, doncs, un nou curs escolar. No serà fàcil, ho sabem. Però entre tots, ho hem de fer possible.

Bon inici de curs a tothom!

Dolors Bargalló, regidora d’Educació, Participació, Grup Sant Isidori i Pla de Barris de Mollerussa

The post Comencem nou curs escolar (per Dolors Bargalló) appeared first on VilaWeb.

Lleure a un metre i mig (per Raquel Pueyo)

Fri, 18 Sep 2020 10:54:04 +0000

. Un equip de joves han estat durant dues setmanes treballant pel sanejament de les façanes i la millora estètica del carrer, així com també han conegut els antecedents històrics de la nostra localitat gràcies a l’arxiver municipal. Una tasca que permet, més enllà de l’arrelament i el sentiment de pertinença, generar una funció educativa de cura, manteniment i estima per a la nostra ciutat des d’aquesta perspectiva juvenil. El treball comunitari també ha format part del projecte atès que el veïnat s’hi ha vist evocat fent-s’hi partícip i facilitant tot el procediment a les involucrades. Aquesta intervenció ha estat un èxit i aprofitant el bon sabor de boca, ens hem animat a generar una segona fase del projecte de cara a l’estiu 2021 la qual inclourà novament tota la comunitat de veïns, diferents disciplines artístiques i el nostre passat històric, així com també la col·laboració de les joves que han participat en aquesta primera fase. El que es pretén és que aquest carrer pugui tornar a ser un lloc de pas en què la ciutadania s’hi senti bé i, a la vegada, pugui connectar amb els seus orígens.

Tenint en compte que és una certesa que la joventut s’implica en millora de la ciutat, volem aprofitar aquestes inquietuds i reflectir-les en altres indrets. Seguirem treballant, doncs, per possibilitar-los-hi els recursos suficients perquè adoptin actituds activistes i resolutòries a primera línia sobre les problemàtiques municipals, deixant de banda els estigmes que moltes vegades adopten abans d’entrar en aquesta etapa. Volem trencar mites, demostrar a la ciutadania que és necessari posar el punt de mira en les potencialitats joves i que és a través d’aquesta confiança que poden desenvolupar-se. Estimant la seva labor, molt fort, a metre i mig de distància.

Raquel Pueyo, regidora de Joventut, Festes, Noves Tecnologies i Emissora Municipal Ràdio Ponent de Mollerussa

The post Lleure a un metre i mig (per Raquel Pueyo) appeared first on VilaWeb.