Les Jornades del Mascançà alerten del perill de perdre patrimoni comarcal

Les sisenes Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell ha omplert la sala d’actes de la Biblioteca Maria Mercè Marçal de Torregrossa, amb una vuitantena d’assistents. Una xifra semblant d’espectadors han seguit les Jornades en directe per la retransmissió que s’oferia des d’internet.

La trobada científica, organitzada pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torregrossa, ha aplegat catorze investigacions, amb una àmplia diversitat de camps que ha anat des de la biologia a la filologia. Aquest any destaca per primer vegada un treball relacionat amb la medicina. Quatre comunicacions s’han centrat en Torregrossa com a àmbit d’estudi. També l’aportació de la jove Maria Rufat qui, amb només 18 anys, ha participat a les seves primeres Jornades. En l’àmbit històric han destacat dues recerques al voltant de l’estudi de la repressió franquista al Pla d’Urgell: el paper dels delators i el camp de presoners. Les dues comunicacions relacionades amb Mollerussa han obert una línia d’estudi futura a la comarca.

Continuïtat

Dues comunicacions han teixit un fil de continuïtat amb jornades anteriors. Per una banda, l’exposada per Jordi Domingo sobre la contribució de la immigració a rejovenir les envellides demografies de les comarques de Ponent. I per l’altra, la segona recerca realitzada pel filòleg Moisés Selfa sobre Maria Mercè Marçal i en concret sobre les seves obres dedicades a infants i joves.

Patrimoni comarcal en perill

De les diferents exposicions prenen especial rellevància tres investigacions presentades i que alerten del perill en què es troben tres elements patrimonials de la comarca: la tàpia, el cant religiós i la microbiologia de les aigües carbonatades.

En el camp de l’arquitectura la recerca de Macari de Torres i Maite Sainz de la Maza exposaven les diferents patologies que pateix la construcció en tàpia. Un element patrimonial molt estès a la comarca del Pla d’Urgell durant segles i que ara està en perill per falta de tècnics que la sàpiguen tractar. Precisament, la comunicació de Sainz de la Maza posa sobre la taula solucions per restaurar aquest tipus de construccions tan emblemàtiques. Les humitats o les esquerdes tenen solució. A més a més, l’estudi proposa utilitzar aquest material per a noves construccions tenint present estudis de la granulometria. Aquesta investigació sobre la tàpia és la segona que incorpora Mascançà que ja en el número 3 de la revista va publicar-ne un article.

Cant religiós

Una altra recerca important ha estat la realitzada per la musicòloga Ester Garcia Llop i Amàlia Ametlló. Les dues investigadores han participat, des de Ponent, en un estudi d’àmbit català dirigit pel professor Jaume Ayats sobre cant religiós. L’estudi ha servit, entre altres coses, per registrar les darreres cançons religioses, cantades en llatí i transmeses per tradició oral només entre homes durant generacions i que des de la dècada dels anys 50 havia entrat en franca decadència. L’estudi ha aconseguit salvar peces cantades en alguns pobles del Pla d’Urgell com Linyola, Vallverd o Torregrossa.

Microbiologia

Finalment, dues recerques en el camp del medi ambient han posat de relleu la fragilitat dels ecosistemes en una comarca tan humanitzada com el Pla d’Urgell i la necessitat d’atenció. L’ornitòleg Gerard Bota emfatitzava el perill que suposa la introducció d’espècies foranes a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, ho exemplificava amb la introducció de peixos. Més notable era la investigació del botànic Toni Mayoral sobre la microbiologia de les aigües carbonatades, una recerca que li ha portat dos anys de feina. Mayoral destacava que malgrat fa més de 150 anys que les aigües del Pla d’Urgell estan alterades per les aportacions d’aigua del Canal d’Urgell i pels excessos de nitrats, encara es conserven algunes microespècies de plantes i animals que vivien en aquest ambient abans de la construcció de l’obra hidràulica. Tanmateix, ha alertat que no sabem fins quan podran sostenir-se aquestes espècies que acusen també l’entrada d’espècies foranes que s’afegeixen a la pressió que pateixen. Mayoral ha posat en evidència un patrimoni natural difícil de veure, però que forma part també de la nostra comarca i que cal preservar davant d’una fragilitat creixent.

L’Ajuntament de Torregrossa i Mascançà s’han mostrat molt satisfets de la bona acollida que han tingut les Jornades, tan pel públic local, com foraster que ha seguit amb molta atenció la trobada anual. Joan Yeguas, representant de l’entitat, ja ha anunciat que l’any vinent repetiran l’esdeveniment a una altra població del Pla d’Urgell, com es ve fen fins ara.