F.Foguet estudia, en el seu nou llibre, la censura al teatre català durant el franquisme

El filòleg i professor de la UAB, Francesc Foguet (Linyola, 1971), segueix en la seva tasca de recerca i divulgació del teatre del nostre país del segle passat, sobretot en els períodes anterior i posterior a la Guerra del 1936-39. De fet el seu dos últims treballs ens parla de les conseqüències posteriors al conflicte. El més recent és «Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) escrit amb Susan G.Feldman.

De fet, aquest assaig assaig és la primera aproximació genèrica a l’efecte de la censura en el teatre català durant el franquisme. L’estudi ens dóna una visió del «fenomen censori» primer des d’un context internacional per centrar-nos en el que va viure el nostre país durant la dictadura franquista, des de tots els seus aspectes i amb exemples d’autors censurats.

Exili republicà

L’altre treball escrit per Foguet en els darrers mesos és «El teatro catalán en el exilio republicano de 1939» (Editorial Renacimiento). L’autor fa a un repàs a la tasca feta per les persones que van treballar per mantenir viu, i en un espai de llibertat, el teatre català allà on els havia dut l’exili, centrant-se en tres ciutats: Tolosa de Llenguadoc, Buenos Aires i Mèxic DF. També inclou un annex de l’activitat teatral desenvolupada en altres ciutats.